Educació social a la vida quotidiana

Entenc l’educació social com aquella professió que tracta de transformar la nostra societat i que, per aconseguir-ho, incideix políticament i socialment en ella mateixa. Aquest però, no és un exercici exclusiu de diplomats o graduats en la matèria; ja que són moltes les experiències que ens podem trobar al llarg d’un dia qualsevol en què amb el gest, la mirada o la paraula ens ensenyen i ens fan créixer com a persona; ens fan pensar i reflexionar.

Penso en accions quotidianes i espontànies que ens ajuden a millorar com a comunitat. Parlo del veí de l’escala, de la companya de feina, de la mare que recull el seu fill de l’escola o de qualsevol persona que ens podem creuar pel carrer i que, amb una simple acció, ens dóna una lliçó. No m’oblido de la família de l’AMPA, de la gent l’assemblea del barri o dels veïns i veïnes que són socis del Casal o dels membres de la Comissió de Festes de qualsevol carrer, plaça o poble.

Educador és aquell que educa, però també ho és qui acompanya, qui és pare, mestre, amic o referent. L’educador és aquell ésser privilegiat que pot oferir i compartir els seus coneixements amb la resta. A l’espai quotidià, l’educador social representa el dret de la ciutadania a construir en comunitat, possibilitant accions formatives i mediadores en diferents contextos. Tothom sap que no cal ser titulat, perquè tothom té present algun referent quotidià que, en algun moment de la seva vida, l’ha marcat, potser fins i tot ho fa en el dia a dia.

És educadora la persona que s’implica i empatitza amb l’altre des d’una posició simètrica i no de poder, d'igual a igual, deixant de banda les diversitats però sense renunciar d'aquestes. Des de qualsevol perspectiva, escola, feina, vida, comunitat, família o temps lliure. Educar és participar i estar present, viu i en moviment. Fer-ho de manera freqüent és sinònim de quotidianitat.