D’allò públic i privat: on es troben els Serveis Socials?


Tots entenem, o pensem que entenem, que volem dir quan parlem de Drets Socials. Hi ha veus que opinen o reclamen sobre el tema social, i tothom mostra saviesa sobre el que han de fer els Serveis Socials. De fet, quan es fan visibles les circumstancies d'una persona que ha perdut els seus drets socials (un ciutadà que no pot mantenir el seu habitatge, un menor que no té família que li proporcioni la cura que requereix, el sense sostre..), a tothom se li desperta la solidaritat davant aquestes imatges. Però, de veritat sabem què significa "ajudar" els nostres veïns, amics o desconeguts que necessiten algun tipus de protecció?

Els drets socials són aquells que donen protecció a les persones amb més dificultats i és l'Estat qui té l'obligació d’actuar. Es pot dir que l'Estat social té com a objectiu, per mitjà de la funció del govern, la solidaritat i la correcció de les desigualtats de la societat. Per evitar la subjectivitat de definir allò just, l'Estat ha d’intervenir regulant amb lleis. Per exemple, per mantenir les relacions entre els ciutadans amb la finalitat de no crear discriminació o donant més suport a la igualtat entre les persones. Només des de la democràcia i la igualtat a tots els grups és on les minories hi són representades.

Només des de l’estat del dret i des d'"allò públic” es pot mantenir el límit del que es just, mantenir l’equilibri entre grups socials, per tal de no donar privilegis a aquells que són els que s’apropien del poder. Només si es manté el principi de legalitat, una democràcia té salut i no es converteix en dictadura de majories o simplement en una dictadura que aplica les lleis segons la conveniència d’aquell qui mana.

És per aquesta raó, que té sentit que des de la vessant pública es garanteix el repartiment de l’accés a la igualtat d’oportunitats. A qui? A aquells ciutadans, que per alguna raó s’han despenjat del sistema o bé aquells que han estat expulsats, respectant el dret de la seva autodeterminació i donant protecció si escau a aquells que no poden gaudir perquè habiten a una “altre realitat” i, potser és un perill per ells mateixos o pels altres. En aquestes situacions els Poders Públics han d’intervenir, donant la mateixa resposta a tothom en circumstàncies iguals.

El professional ha de ser objectiu, ha de ser imparcial davant de les pressions politiques, ha de mantenir el seu saber a disposició del que el requereix i ser un facilitador de recursos per aconseguir fer processos d’inserció social sense despullar la dignitat de les persones.

Aquesta és la fina línea que separa el dret de la beneficència. Els recursos de tots han d’estar disponibles per tots, no al servei d’interessos partidistes o de grups socials determinats.

Els Serveis Socials, són un dret de tots, raó per la que els professionals que els estructuren han de saber treballar amb les diferències, ser servidors d"'allò públic” i respectar les lleis, és a dir, només des de l’estat de dret es pot tenir justícia social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article