El talent sempre és humà

Juan Carlos Cubeiro ens recorda habitualment que vivim en un món VUCA (de l’anglès volatility-volàtil, uncertainty-incert, complexity-complex i ambiguity-ambigu) en el que ens serà necessari aprendre contínuament per poder adaptar-nos.

L’etimologia d’aprendre és perseguir o adquirir el coneixement. I en aquest procés d’aprenentatge és força habitual, diríem que pels humans ho és, equivocar-se. En aquest sentit, el jugador de basquet Michael Jordan deia: “He fallat molts cops a la vida, per això he aconseguit l’èxit”. Així que en el reconeixement i la superació de l’error, que porta implícit el reconeixement de la pròpia humanitat i la gestió de les seves emocions, rau aprendre.



I de l’individu al grup, fa uns 50 anys Peter Drucker escrivia: “Totes les empreses han de convertir-se en organitzacions que aprenen i en organitzacions que ensenyen. Les organitzacions i societats que es fonamentin en l’aprenentatge permanent a tots els nivells, dominaran el segle XXI”. Per tant, les organitzacions humanes haurien de esforçar-se en desenvolupar el talent.

Així el talent creix en entorns de confiança que toleren l’error. L’equivocació és part del món VUCA. Superada doncs la por es pot arribar a la creativitat, al “i per què no?”. Aquest atreviment explora en la incertesa i allò desconegut. I quan s’és capaç de comprendre, aplicar-ho per esdevenir innovació.

Aprendre, crear, innovar... per a què? Crec que l’únic sentit que sóc capaç d’imaginar és si té sentit per a tots, per a la humanitat en el seu conjunt, doncs així podrem col·laborar i trobar la confiança mútua que ens cal per seguir desenvolupant-nos.