La privatització del treball com a bé comú

Darrerament, sota el nom de crisi, estem assistint a una redefinició de les fronteres entre allò que és públic i allò que és privat a favor d’aquest últim. És fàcil pensar en exemples com el de l’aigua, la sanitat o el transport, però us proposo que també pensem en el procés de privatització del treball i els seus efectes de precarització.

Segons ens expliquen els investigadors francesos Laval i Dardot en el seu darrer llibre Común, a partir del segle XVIII els Estats moderns han anat substituint allò que remetia a l’interès comú per allò que s’ha anomenat “utilitat pública”. En aquest canvi, no s’ha entès per públic allò que és de tots sinó la suma dels interessos privats. El matís és important.
Si ho traslladem al camp laboral podem veure com el management neoliberal ha aconseguit separar el treball del seu horitzó com a bé comú. S’ha anat passant doncs de pensar el treball en termes de participació social a fer-ho en relació al rendiment econòmic. Es a dir, des de la perspectiva del treballador, en relació a les condicions salarials. A això últim ja no ho anomenem treball sinó feina.

Tot i que durant molt anys l’Estat ha intentat mantenir un cert equilibri entre aquest treball assalariat i la seva funció social, ara ja no és així. A les diferents actuacions per desregular el mercat laboral podem afegir-hi una nova estratègia en aquest procés privatitzador. Ens la mostra IKEA. La denúncia realitzada pel grup parlamentari europeu de Els Verds/ALE ha posat al descobert com el gegant suec ha aconseguit eludir milers de milions en impostos. La fórmula era fàcil: condicionar la instal·lació d’unes o altres fàbriques i la generació d’uns determinats llocs de treball a canvi d’altres contraprestacions. Els còmplices han estat els mateixos Estats que en competència entre ells i amb l’al·licient de creació d’ocupació han estimulat l’aprofitament de tot tipus de forats legals que han permès aquest tipus de pràctiques.

La conseqüència és que no només és el rendiment del treball allò que genera beneficis a l’empresa privada, sinó que s’ha aconseguit treure rendiment al propi treball en tant que valor social. Allò que durant segles ha esdevingut un element vertebrador s’ha privatitzat. Potser caldrà estar atents a reivindicar la necessitat de pensar en una lògica diferent a la d’allò públic-privat per recuperar el valor d’allò comú.