Emprenedoria social: molt camí fet, molt camí per recórrer

Si atenem no només a les dades macroeconòmiques dels darrers anys sinó també a les realitats del dia a dia és possible que ens endinsem en una onada pessimista, derivada del canvi de paradigma. Les cordes del benestar s’estan destensant, cosa que ha derivat en un augment de les necessitats socials tradicionals i en l’aparició de noves necessitats. L’emprenedoria social, representa, en aquest sentit, un model sostenible que permet destensar aquestes cordes i ser una manera diferent de fer empresa on l’activitat econòmica esdevé una eina per abordar les necessitats socials i incrementar l’impacte social positiu en el nostre territori.

Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha més de 700 empreses socials que treballen per a transformar la diversitat de necessitats socials, mediambientals i culturals que trobem al territori. Obtenint impacte en diferents dimensions: a nivell de “què es realitza”, és a dir aquell impacte generat pel propi producte o servei; a nivell de “com es fa”, és a dir aquell impacte generar provinent de la manera de producció del producte o servei o a nivell de “per a qui”, és a dir l’impacte generat perquè el producte o servei es dirigeix a persones en situació vulnerable. Els resultats són certament positius, en són exemple d’èxit La Fageda, Cuina Justa o L’Olivera, anem pel bon camí, però encara tenim reptes a assolir per a seguir consolidant els emprenedors socials i les seves empreses social en un economia cada cop més plural.

Ens preguntem: Per on passa el futur de l’emprenedoria social?

S’ha d’incorporar l’emprenedoria social transversalment a tots els estudis, tant a nivell de primària, i secundària, com a estudis d’educació superior (universitat i formació professional). El dia que ho haguem aconseguit l’emprenedoria social ja no serà una assignatura dins un programa educatiu, i per tant les empreses socials esdevindran les protagonistes dels casos d’èxit a estudiar, i els joves sortiran amb de les seves formacions tenint a banda de Bill Gates i Amancio Ortega com a referents també a Muhammad Yunus, Cristóbal Colón o Carles de Ahumada.

Cal consumir amb consciència i visibilitzar els productes i serveis de les empreses socials fomentant la compra social dels particulars, de les empreses privades i de la Administració Pública. Avui en dia ja podem consumir tota una sèrie de productes amb impacte social: material d’oficina, vi, iogurts, bufandes, viatges, hotels, serveis forestals, carbó, melmelades, gelats, sabates, bolets, llana, electricitat, galetes, habitatge, oci i, fins i tot, cargols. Una llarga llista de productes i serveis que competeixen al mercat amb la resta. A més, quan fem compra social no només consumim productes de primera qualitat sinó que generem impacte positiu indirectament.

Els emprenedors i les emprenedores socials necessiten eines i programes que s’arrisquin en invertir recursos per crear riquesa en el territori. Sobretot en les fases inicials del cicle de vida de la futura empresa social, des de la voluntat d’emprendre a la generació de la idea, ja que són les fases més orfes del cicle de vida derivat que generen pocs fruits. Cal un suport a nivell formatiu, un assessorament a nivell estratègic i jurídicolegal, així com posar a disposició dels emprenedors i emprenedores socials espais de cocreació i coconstrucció, com són els laboratoris d’experiències. Addicionalment, cal dotar a les empreses socials d’eines de finançament, que poden anar des de ho individual a productes financers específics que no es regeixin pels mateixos instruments i criteris que els projectes convencionals i menys per aquells projectes de ràpid creixement com poden ser els de base tecnològica. En definitiva, calen uns fons d’inversió que valorin els rendiments econòmics però també l’impacte social.

I per acabar, complementar les entitats socials clàssiques, que avui en dia estant patint dificultats a causa de la davallada de les subvencions, amb línies d’activitat econòmica per a la venda de productes i serveis. Com a entitats socials, la seva vocació i experiència les fa especialment aptes per a emprendre socialment. Aquesta és la via per ampliar el seu impacte i guanyar independència sobre els grans subvencionadors: grans fundacions, administracions nacionals i internacionals
Tot i així, el gruix de la feina no depèn dels propis agents externs. Les mateixes empreses socials i emprenedors i emprenedores socials han d’esforçar-se per evolucionar i repensar els seus projectes buscant aliances, incorporant noves visions de negoci, sent creatius, replicant models d’èxit amb impacte social en altres territoris, generant eines senzilles però efectives que permetin avaluar l’impacte tant a nivell qualitatiu com quantitatiu i fomentant el pensament en col·lectiu, l’emprenedoria és molt intensa i és millor viatjar acompanyat.