El Parkinson en estat lleu i controlat no és obstacle per disposar de la guardia i custòdia dels menors

En plena tendència jurisprudencial a favor d’entendre la guarda i custòdia compartida com una regla general i no com una excepció, arriba una sentència recent del Tribunal Suprem que cal tenir en compte. És la del 9 de març del 2016 i amb número 143/2016 amb la qual el TS rebutja el recurs que va interposar un pare que pretenia obtenir la custòdia del fill al·legant la malaltia degenerativa de la mare.

El Tribunal Suprem confirma els pronunciaments previs del Jutjat de Primera Instància i de l’Audiència Provincial i assenyala que, sense perjudici del que pugui passar en un futur, com que la malaltia es troba en un estat lleu i controlat, no té sentit el canvi de custòdia. Literalment resol que “no consta cap element que faci desmerèixer a la mare de la seva potencialitat com a educadora dels seus fills”.

La qüestió relativa a una petició subsidiària de guarda i custòdia compartida es desestima per motius processals. Sense entrar-hi a fons, la sentència no deixa de ser important perquè recorda que patir la malaltia de Parkinson no vol dir automàticament quedar impedit per cuidar els propis fills. I molt menys quan aquesta es troba encara en els seus primers estadis de desenvolupament.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article