La precarietat laboral dels nostres joves


La globalització comporta canvis importantíssims en el món laboral com el trasllat d’empreses i fàbriques a països on els empresaris es poden permetre tenir molts més beneficis contractant mà d’obra, de vegades, sense respectar els drets bàsics dels treballadors. La tecnologia també redueix significativament el temps de treball dedicat a la producció amb la conseqüent eliminació de milions de llocs de treball. I el capital es desvia cap a múltiples inversions especulatives.

La por a perdre el lloc de treball i/o l’ angoixa de no trobar-lo o no visualitzar alternatives per escollir-ne un altre, fa que, a casa nostra, s'acceptin condicions laborals molt precàries i, en alguns casos, vergonyants. Els drets laborals, fruit de molta lluita i de negociacions molt dures per tal de no arribar a les temudes vagues, s'han esvaït. Les conquestes de la classe obrera que van costar dos segles d'aconseguir, ja no compten. Malauradament, per la classe treballadora regeix un nou ordre.

Com es viu aquesta situació per part dels treballadors? El canvi afecta tothom tant els que guanyen la vida manualment, com els investigadors, científics, joves amb dues o més carreres universitàries, màsters, postgraus i altres estudis. Ho viuen molt malament ja que no es pot encaixar de cap altra manera.

Fa 6 o 7 anys molts joves - no tots, afortunadament- van fer l'aposta d'anar a treballar a un país estranger, tant si era a països comunitaris com als EEUU, Austràlia i altres. Però també hi va haver molts joves que van apostar per quedar-se i lluitar aquí, perquè s'estimaven el seu país i han volgut aportar el millor a la terra que els ha vist néixer. Aquests, van fer l'opció de quedar-se tot i parlar una o diverses llengües estrangeres.

Amb que es troben, els que es van quedar? Treball precari, contractes d'obra i servei -alguns efímers- no s'arriba a guanyar ni 1000 euros al mes havent treballat moltes hores. De vegades han d'alternar uns mesos de feina amb altres d’ inactivitat i canviar d'ocupació sovint. Viure en precari fa que alguns es desenganyin, es tornin escèptics o conformistes. Els més joves no han conegut una altra realitat, els més grans van viure la gran destrucció d'ocupació que va tenir lloc a finals 2008 fins 2012 en la fase més cruenta i que encara es dóna actualment, però, en menor quantitat.

Els que havien viscut una altra situació molt més positiva han hagut d'elaborar un dol per la pèrdua d'un bé tant preuat com és un lloc de treball. S’ ha de viure com un fracàs? És important que aquesta pèrdua no es visqui com un fracàs personal ja que s’ha donat una situació coyuntural, sistèmica i molt allunyada de la vàlua i el rendiment individual.

La pèrdua ha deixat ferida en moltes persones, moltes joves i caldrà treballar per tal de que cicatritzi correctament. La resiliència de cadascú, capacitat que ens ajuda a renéixer de les cendres, hi té un paper molt important: Si no està en les nostres mans poder canviar una situació dura podem escollir l'actitud i el sentiment amb el que afrontem el patiment que ens aporta l'esmentada situació.

Cal vetllar i encoratjar-los per tal que no es desanimin, es conformin amb el que hi ha i no lluitin. Si els joves no lluiten ho tenim difícil per millorar la situació social i econòmica.

Ànims jovent, no us desanimeu i lluiteu pel lloc de treball pel que us heu preparat al llarg de molts anys i també de molts sacrificis, tant personals, com de la vostra família.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article