Esmorzar dalt d’un gratacel

El 2 d’octubre de l’any 1932 el New York Herald Tribune va publicar una foto d’un grup de treballadors que estaven esmorzant enfilats dalt d’una biga en un edifici en construcció a la ciutat de Nova York. Però aquesta foto que ha esdevingut una icona, no tenia una intencionalitat artística, sinó de vincular progrés econòmic amb progrés social.



En aquell moment, els EUA es troben en plena Gran Depressió. Porten quatre anys molt durs des del crac del 29 en que es va esfonsar la borsa. La desocupació ha arribat al 25%. En aquest ambient de precarietat, el gran magnat del petroli, John D. Rockefeller, va impulsar la creació d’un gran complexe comercial, el Rockefeller Center. Aquesta fotografia forma part de la campanya per promocionar-lo.

No es tracta d’una foto espontània. Al contrari, és una escena preparada. Els treballadors són reals, però l’escena no. En ella veiem com xerren cordialment, fumen i es preparen per esmorzar. La foto no ensenyava la verdadera cara de la crisi que estaven patint, sinó una imatge corretgida de la realitat. En ella no es veu que la majoria d’aquests treballadors eren immigrants irlandesos en situació de precarietat, que les mesures de seguretat eren nul·les. Tampoc es veu la cara real de desesperació i de misèria. No era l’inici de cap recuperació de la crisi com s’intentava fer creure, sinó l’intent de disfraçar-la.

Desconec si la foto va aconseguir el que pretenia, el que sí que em queda clar és que els intents de fer-nos creure que les desigualtats socials es resolen sense intencionalitat política, només amb creixement econòmic, no són un invent actual.