És possible salvar el drac?

Quan pensem en dracs, ens venen al cap imatges de contes infantils amb dracs enfadats, violents i amb ganes de matar les pobres princeses indefenses, que són salvades per prínceps valents, capaços de lluitar contra el drac i acabar amb la seva vida. Però, hi ha algú que es plantegi una resposta diferent davant del drac sense haver de tancar-lo en una garjola o matar-lo?.... La resposta és Sí!!!! ... I us explicarem el perquè de tot plegat...

Els delinqüents històricament han estat visionats com a dracs que no poden viure en societat. No va ser fins a finals del s.XIX i l'inici del s.XX quan el Treball Social pre i post penitenciari es va originar, primer en el voluntariat i després per ser assumit com a funció pròpia de l’Estat (primera meitat s.XX). En l’actualitat es tracta d’una funció compartida en la majoria de països tenint en compte que:

- S’ha produït un retrocés en matèria d’assistència i s’ha incrementat el factor de control.

- Hi ha hagut un desenvolupament creixent de les Mesures Penals Alternatives i els serveis de medi obert (probation) els quals també se'ls hi han incorporat funcions noves (assessorament als òrgans judicials abans del judici, mediació entre infractor i víctima, desenvolupament de programes específics de tractament i/o formació, etc..)

A principis dels anys 80 a Catalunya aquestes mesuren eren encara una utopia quan, des de la Fundació IReS, es va crear una comissió d’estudi de la Probation i altres Mesures Penals Alternatives a les penes de presó per afavorir la inclusió al Codi Penal. Calia un instrument legal que permetés una major individualització de la pena, una acció social de suport i seguiment al delinqüent en el seu propi medi, evitant així  l’aïllament dels penats als Centre Penitenciaris.

En l’actualitat al nostre país, el Departament de Justícia executa anualment gairebé 8.000 mesures Penals Alternatives delegades pels òrgans judicials. El principi bàsic sempre ha estat d’intervenció mínima per tal de donar garanties des de la individualització de la pena, molt més ajustada a la realitat personal i social de la persona que ha comès un delicte. No podem oblidar, però, que aquestes garanties no només les ha de donar el tribunal sobre l’efectivitat de les MPA, sinó que aquestes garanties han de ser explicades a la societat civil, que ha de conèixer la major rendibilitat social que comporta el compliment de penes en el mateix entorn social, així com la més alta rendibilitat econòmica que suposa aplicar-ho en relació al compliment de la pena en un Centre Penitenciari.

Però, tot i això, les dades de persones internes a Centre Penitenciaris no han disminuït. Podem dir que la nostra societat occidental, tan avançada tecnològicament, no ha estat capaç de resoldre i molt menys prevenir la delinqüència. El catedràtic de Criminologia i Treball Social a la Universitat de Glasgow, Fergus McNeill, treballa des de fa anys els diferents nivells de desistiment per aconseguir la reinserció de les persones que han comès delictes. McNeill considera necessari treballar a partir de quatre eixos: el personal, el social, el judicial i també l’àmbit moral d’acceptar pagar el deute que tenen amb la societat i voler rehabilitar-se. “Estat i ciutadans tenim l’obligació d’assegurar la integració de les persones que ja han pagar el seu deute, segons McNeill.

Davant aquest context, des de la nostra visió els reptes de futur que tenim com a societat implicada han de ser:

- Trencar amb l’hegemonia d’una cultura jurídica i política de caràcter retributiva basada en la creença que les respostes del delicte han de ser, per definició, de caràcter pecuniari o privatives de llibertat.

- Implicar a la societat per tal que desenvolupi experiències de resolució alternativa de conflictes tot i que sigui sota una exigència de supervisió estricta de drets i garanties.

- Trencar amb les rivalitat polítiques i utilització del discurs de la seguretat amb fins electoralistes.

Per tant, optar per un model continental, que permet tendir a incrementar de manera progressiva l’aplicació de Mesures Penals Alternatives a la vegada que s’intenta contenir el creixement de la població penitenciària. Aquesta és la base del què considerem Justícia Social. En la presa de decisió respecte a aplicar aquest model polític influeixen tant els factors de tipus ideològic com les implicacions de caràcter econòmic, tenim molta feina, però entre tots ho podem fer possible.

Els dracs sempre existiran, però oferir respostes diferents per part dels prínceps davant les seves conductes, poden generar altres escenaris que de ben segur ofereixen més garanties d’èxit.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Isabel Prados
1.

M'agrada aquesta mirada que fa Natàlia en vers al "drac", de vegades es bo canviar, l'ordre dels personatges fins hi tot el rol i potser així, la mirada se’ns fa gran.
Gracies per la reflexió.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article