L’hora de l’economia social

L’any 2008, moment en que economistes ortodoxes, tertulians habituals i altres teòrics de capçalera situen l’inici d’aquesta presumpta crisi que ens ha afectat, vam sentir i llegir moltes declaracions i posicionaments sobre el futur de l’economia. Per triar i remenar. N’hi havia que anunciaven la refundació del capitalisme; altres proclamaven la seva desaparició; i alguns, fins i tot feien gala del seus amplis coneixements del refranyer xinès amb allò de “la crisi com a oportunitat”. Avui, 2016, any en que els mateixos economistes ortodoxes, tertulians habituals i altres teòrics de capçalera ens marquen l’inici de la recuperació i el final de la llarga travessa del desert, la foto s’assembla massa a las que teníem fa vuit anys. Amb alguna novetat, això sí. Ja sabem, per exemple, que a Panamà hi ha alguna cosa més que un canal. Dit amb tot el respecte per la bona i honrada gent d’aquell bonic país, per suposat.

I durant aquests anys, què ha passat amb els milers d’empreses i entitats del nostre país que treballen des dels models de l’economia social? A què s’han dedicat aquestes organitzacions que des de les diferents fórmules del cooperativisme i del tercer sector desenvolupen iniciatives econòmiques de base democràtica i solidària? Doncs bàsicament a fer el que han fet sempre: treballar, fer front a les retallades i ajustos, mantenir llocs de treball, garantir la sostenibilitat i viabilitat dels projectes empresarials i donar resposta a necessitats socials cada cop més grans i complexes. I encara els ha quedat temps, robat vés a saber d’on, per potenciar i donar a conèixer una manera de fer empresa diferent, per fer pedagogia i mirar d’explicar a una societat noquejada que hi ha alternatives.

No ha estat una feina inútil. Una part de la ciutadania, el temps dirà si suficient per convertir-se en força veritablement transformadora, ha extret lliçons dels esdeveniments dels darrers anys i de les dificultats que s’han passat. Ja no volem consumir de qualsevol manera; ja no acceptem totes les explicacions sense fer preguntes; volem saber més dels productes i dels serveis que comprem. No tot s’hi val i el valor afegit és important; i també ho són els elements diferencials. L’empresa mercantil clàssica ho ha vist ràpid. La seva capacitat d’adaptació és gran; per això als seus anuncis han aparegut els treballadors, les persones; per això parlen de valors per vendre el que calgui. No és nou, sempre han copiat i incorporat el millor de l’economia social. Van “descobrir” la responsabilitat social un segle després que les cooperatives comencessin a practicar-la com a base del seu model.

És l’hora de l’economia social. Sense baixar la guàrdia, cal mirar el futur amb optimisme. Bufen vents favorables pel nostre sector. Europa, amb tots els peròs que vulguem posar-li com a projecte comú, ens porta lleis i normes que afavoreixen els nostres models empresarials, especialment en aquells sectors d’activitat més vinculats al territori i als serveis a les persones. A Catalunya, els acords entre partits que garanteixen l’estabilitat parlamentària i enforteixen l’acció del govern apunten cap a la promoció de l’economia social com una de els estratègies clau en la seva aposta per vincular les polítiques socials i les polítiques d’ocupació. I l’Ajuntament de Barcelona, capital del país, referent i model per a molts municipis en pràctiques de gestió de polítiques locals, està desenvolupant potents i innovadores iniciatives de suport a les noves economies.

És l’hora de l’economia social. Per això cal celebrar processos com el que estan impulsant tres de les organitzacions representatives del sector, la Confederació de Cooperatives, La Confederació i la Taula, per avançar cap a l’articulació de l’economia social de Catalunya. Un procés al que properament s’incorporaran altres plataformes i xarxes i que té com objectiu crear una organització de quart nivell d’àmbit català que treballi per a la visualització de l’economia social i la projecció dels seus valors.

És l’hora de l’economia social. Però caldrà treballar fort i estar a l’alçada. L’aposta política, el recolzament de la societat i la disponibilitat de recursos haurà de tenir una resposta de garantia per part del sector. Hem d’aprofitar la oportunitat per demostrar que els models de l’economia social són vàlids i actuals. Només així assolirem els objectius transformadors, de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i de justícia social que inspiren la nostra acció. Acceptem el repte?