10 anys de llei de promoció de l’autonomia personal: propostes


A l’any 2006 es va aprovar la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Després d’aquests 10 anys Fundació Agrupació i Fundació Pere Tarrés van organitzar una jornada per tal de reflexionar sobre el que ha permès aquesta normativa, les limitacions de la mateixa i establir els reptes de futur.

En aquesta jornada es va arribar, entre d’altres, a les següents conclusions:

1. La situació demogràfica de l’envelliment de la població i l’allargament de la vida plantegen un repte social de primera magnitud que no es pot deixar d’abordar en relació a les oportunitats que es generen.

2. La persona, amb les seves capacitats i llibertat, han d’estar en el centre de l’actuació, facilitant al màxim la seva autonomia.

3. Són imprescindibles polítiques de prevenció i de promoció de l’autonomia, des d’un punt de vista de la dignitat i qualitat de vida de les persones, i de la sostenibilitat del sistema.

4. Cal avançar en un sistema de reconeixement de drets, amb normes clares i estables que donin seguretat jurídica a les persones i a les organitzacions que presten serveis.

5. El finançament és clarament insuficient, i desajustat pel que fa a les càrregues de l’Estat i de les Administracions Autonòmiques i Locals, amb un copagament que ha de ser revisat, amb una possible consideració de les rendes personals.

6. El territori i les organitzacions més properes han de tenir un paper més rellevant en el sistema, establint protocols clars i desburocratitzats

7. El model integrat sanitari i social, pot oferir un contínuum assistencial  que garanteixi una bona atenció a la persona, sostenible econòmicament.

8. La cartera de serveis ha de ser revisada d’acord amb les noves necessitats i models vitals de les persones. Cal potencia l’atenció a domicili especialitzada, els centres de dia, i els programes de respir, amb el suport als cuidadors no professionals, contemplant per a determinades situacions o opcions les residències.

9. La capacitació dels professionals tant bàsica com continuada, es fonamental en el sistema, així com unes condicions laborals suficients i dignes que reconeguin la contribució d’aquest col·lectiu.

10. El sistema ha de ser gestionat per una col·laboració públic-privada, d’acord amb les persones i famílies, que permeti una agilitat i flexibilitat suficient en benefici de les persones i de les famílies, amb sistemes d’informació unificats i contrastats que permeti la innovació.

11. Es necessària una mobilització social que posi en primera línia de l’agenda política la revisió de la llei de promoció de l’autonomia i dependència, i dotació adequada de recursos, amb incidència política dels ciutadans i els seus representants.

La promoció de l’autonomia de les persones i l’atenció a la dependència formen una complexa figura geomètrica en la que cal fer compatibles el dret a escollir de les persones, amb una qualitat del servei que sigui sostenible econòmicament, integrant tot el coneixement possible. Una gran repte que per justícia social i humanitat no pot defugir-se en els propers anys.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article