Què ens passa amb la vulnerabilitat? A propòsit del Projecte VULNUS

El projecte VULNUS habilita un espai d’experimentació sobre dos temes molt poc populars que ningú vol mirar. La vulnerabilitat i el sofriment. Aquest és un projecte de creació teatral que posa al centre una reflexió amplia sobre aquestes qüestions i explora les imatges socials que suscita la vulnerabilitat, la seva ubicació, les reaccions socials que construïm cada dia, el què ens passa i el què fem amb el què ens passa.


(Foto: Toni Pié Balaguer)

Si bé la nostra època no vol saber res d’aquests temes i s’esforça en silenciar-los a cop de pastilla i venta d’estàndards ideals d’independència i fortalesa, nosaltres pretenem interrogar-nos sobre el que som realment com a humans; sobre el que ens interpel·la èticament davant la vulnerabilitat.

Byung-Chul Han ja ens advertia que estem en una societat caracteritzada per la violència de la positivitat. Vivim en una saturació radical del que és positiu de manera exhaustiva i sistèmica. Estem en un moment de massificació d’aquesta positivitat. S’ha negat rotundament allò que no ens agrada de la vida, la seva part obscura, la que ens costa d’entendre i acceptar, la que ens desborda. El Yes we can contemporani ha eliminat els límits i les dificultats, fins al punt que podem caure esgotats en els intents-d’intentar, sense voler veure que, en ocasions, no és possible ni sa, negar les limitacions. Sense voler donar-nos un descans, una aturada. Sense voler transitar les febleses i patiments amb el temps que aquestes requereixen, sense voler veure i acceptar el que som: éssers vulnerables que necessiten dels altres. Negar-ho té conseqüències personals i socials. Ho veiem cada dia a la premsa. Ho patim a la nostra pell. Haver de ser sempre competitius, forts, independents i no poder presentar-nos al món com el que som: incoherents, fràgils, insegures, sensibles i dependents.

Però a qui li convé que persisteixi aquesta negació? Ser empresaris de nosaltres mateixos és el mandat social que tenim, i aquest mandat concilia molt malament amb l’acceptació dels límits i les vulnerabilitats. Fins on col·laborem tots i totes perquè persisteixi aquesta negació? No tinc dubtes que la producció massiva de positivitat mata la vida perquè en nega una part. Abraçar-la tal com és, amb les seves ombres i llums, ens pot fer més resistents a les erosions humanes que produeix el neoliberalisme.

VULNUS presenta aquestes reflexions. Pretén problematitzar la vulnerabilitat i el sofriment com a eixos de la nostra humanitat. I pretén, particularment, fer-ho des de l’experiència de posar el cos a l’escenari i escoltar-lo. Des d’aquí, és possible interrogar-nos i construir coneixement col·lectiu sobre un tema que no és privat, és comú i polític. La pretensió no és altra que reflexionar sobre allò que la societat (i nosaltres en ella) neguem permanentment: què em passa amb la vulnerabilitat? Què ens passa? De què està feta aquesta? On s’ubica? Son vulnerables nomes alguns altres, algunes altres? O ja va bé que ho pensem així? Per a qui? I per a què? Què fem amb el que ens passa? I si la comprensió de la nostre vulnerabilitat és el que pot salvar-nos de la destrucció permanent i sistemàtica que viu el nostre món? I si depèn? De què depèn?

Aquestes i moltes altres qüestions es treballen als tallers de VULNUS. Sota la direcció de la companyia TransFormas, de la mà de Thomas Louvat, construïm col·lectivament art i pensament. L’art ens serveix de combustible per produir experiències i generar nous coneixements sobre nosaltres mateixes. La qüestió resideix en posar de manifest costums i realitats que ens inquieten per poder situar, d’una manera o altra, el moment en el que ens trobem. Treure’ns la pell, despullar-nos i ser honestes amb nosaltres mateixes. En definitiva, ens ressona la pregunta una i altra vegada de:

I si hi ha quelcom de la vulnerabilitat pot mostrar-nos altres camins per organitzar-nos col·lectivament? D’una manera més sostenible, més ètica, més humana?
 
 
Tots els dilluns i dimecres de 19h a 21h en Fabra i Coats C/Sant Adrià, 20.
Deixem aquí la pàgina de facebook de VULNUS on trobareu algunes mostres del treball que encara continua.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Albert Llargués Terrassa
1.

Una ideologia que satura el llenguatge del què és positiu amaga una realitat de creixent vulnerabiliatt i patiment per com més va més gent. Caldria invertir-ho: problematitzar la vulnerabilitat i el sofriment en el llenguatge per aconseguir una realitat més lliure i igualitària. En termes de Freire, fer del patiment l'ànima de la utopia, que és denúncia (del què ens aliena) i anunci (d'un demà més humà).

  • 2
  • 0

Comenta aquest article