Mil vuit-cents anys després Gutenberg (Magúncia, 1398 -1468) inicia la democratització de l’accés a la informació amb la invenció de la impremta. En aquest moment podríem dir que el coneixement trenca la barrera del poder per entrar en el joc del mercat.
Segons la Viquipèdia: “un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.”
En un intent absurd de resumir, amb atreviment i molta ignorància per part meva, en quatre línies l’evolució del pensament econòmic fins al nostre temps: tot i que els mercaders i el comerç existeixen des dels orígens de la civilització i que el Renaixement i la Reforma contribueixen significativament, m’agradaria destacar a John Locke (Wrington, 1632-Essex, 1704) com un dels pensadors clau en la concepció del liberalisme que dona peu a la Revolució Francesa i a la Declaració d’Independència dels Estats Units, elements clau del capitalisme i la revolució industrial que maximitzà Henry Ford (Dearborn, Michigan, 1863-1947). Un cop millorat el procés de producció, les empreses centren els seus esforços en les vendes i després en el mercat (arriba el màrqueting cap al 1970).
Una mica abans, Heisenberg (Würzburg, 1901 – Munic, 1976) formulà la teoria de la mecànica quàntica el 1925 i el principi d’incertesa el 1927 que postula “que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula”.
L’arribada de la informàtica de la mà de Turing (Paddington, 1912 - Wilmslow, 1954) i la seva interconnexió gràcies a les xarxes, especialment Internet a partir del Windows 95, van fer desaparèixer moltes fronteres.
El 1999 s’inicia el Pla Bolonya amb l’objectiu d’establir un Espai Europeu d’Educació Superior sota el lema “la Universitat al servei de la societat”. Semblaria doncs que ara podríem estar vivint, també gràcies al cursos en línia, als MOOCs i a l’obertura de la informació per part de moltes institucions educatives, d’una relativa facilitat per accedir al coneixement.
¿Però som ara més lliures?
Vivim un moment on menystenim aquells coneixements que no interessen al mercat. Tot i que dediquem molts esforços a observar el mercat i poder prendre decisions ¿Mirem realment on cal? ¿Podem estar alterant-lo? ¿Podria la nostra interpretació estar impedint el desenvolupament de coneixement?
Potser encara queden alguns defensors a ultrança del neoliberalisme que diran allò de que el mercat és perfecte i s’autoregula. Però després de que els estats hagin rescatat el sistema financer no sembla que sigui tan perfecte.
El màrqueting és la bola de vidre on alguns volen endevinar el futur. Però la sensació és que som més imprevisibles del que creiem i la societat s’entesta en no complir amb les prediccions fent de l’economia una ciència propera a la història que es dedica a explicar millor el passat.
Si volem créixer com a societat ens hem d’atrevir a fer l’impensable, a somiar amb l’impossible. Així ho van fer tants abans de nosaltres per garantir el nostre progrés! Si haguessin seguit el marc establert encara llegiríem a la llum de les espelmes o aniríem a cavall. Potser el coneixement ens farà lliures però també la llibertat ens donarà coneixement.
Vull creure en la llibertat humana. Parafrasejant a Tertulià (Cartago, 160-220) “crec perquè és absurd”. I d’aquesta manera recomano un llibre fora dels marcs habituals de l’amic Antonio Fornés “Crec encara que sigui absurd, però potser per això”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari