Recomptar les persones que dormen al carrer de la meva ciutat


No em fa cap mena de gràcia haver de sortir una nit a recomptar les persones que dormen als carrers de la meva ciutat. Cap ni una. Com deia l’Albert Sales fa uns dies al seu bloc, més aviat m’incomoda. I he d’admetre cert neguit les hores prèvies a fer-ho, pel que, a nivell simbòlic, pot arribar a significar fer aquesta acció des d’una experiència vital que res té a veure amb la situació de les persones que volíem localitzar. També admeto haver-ho fet entenent la vulnerabilitat de qualsevol persona amb la situació actual. Tot plegat fa que no puguem tenir la certesa individual de la nostra situació a mig termini.

Però davant la incomoditat també és cert que resulta important que més de 900 persones es posin d’acord, ni que sigui una nit, per donar visibilitat a aquesta qüestió. El recompte, fet d’aquesta manera, genera discussió que va molt més enllà de la xifra final. És cert que la majoria de mitjans no acostumen a dedicar un espai extraordinari a aquests temes i menys si s’aproxima el final de la lliga.

En qualsevol cas, l’experiència significa passar unes quantes hores amb persones que mai havies conegut i que per diferents motius han decidit que aquella nit és important ser-hi. A tots els racons de la ciutat calen cames i ulls per poder fer la millor aproximació possible, en els barris on hi dormen més persones i també en aquelles parts de la ciutat on no trobarem ningú.

Malgrat la fugacitat de la premsa tractant el tema, la xifra i les localitzacions donen visibilitat a una realitat que tenim al costat de casa i que potser ningú hauria pensat que existia si no fos pel titular del dia següent al recompte. Tenir dades posa sobre la taula de les administracions i la resta d’agents la responsabilitat de respondre amb el màxim de contundència a una situació indigna en un país que creiem desenvolupat. Davant dels discursos de la suposada recuperació o fins i tot d’aquells que neguen obertament l’existència de pobresa, una dada d’aquest tipus és ben nítida.

Aquest any ha estat molt positiu que s’hi sumessin altres ciutats a més de Barcelona. Em pregunto què fan la resta d’Ajuntaments que no tenen dades concretes al respecte o què responen quan algú els hi pregunta quantes persones dormen al carrer de la seva ciutat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article