La inestimable (i poc valorada) aportació del voluntariat a la construcció d'una societat més desenvolupada i cohesionada

 

Molt sovint, des de la nostra societat, demanem i exigim a les Administracions públiques que dissenyin i posin en pràctica polítiques socials que afavoreixin i millori la qualitat de vida dels ciutadans i, especialment, de les persones més vulnerables i amb més dificultats econòmiques.

Però quan els polítics es posen les piles i aproven polítiques socials, després ens pensem que tot succeeix com si fos màgia i, per tant, automàticament millora la situació d’aquestes persones. Però la realitat no és aquesta. El que succeeix és que, amb recursos econòmics es poden posar en marxa projectes, alguns a curt termini però d’altres a és llarg termini, que possibilitaran una recuperació lenta de la situació personal o familiar, així com de l’entorn més immediat d’aquestes famílies.

Entenem que, en aquest sentit, la tasca professional dels treballadors de les administracions públiques és molt important. Però, tant important com aquesta, és també la tasca que desenvolupen les entitats del Tercer Sector Social i, especialment, la d’aquelles organitzacions sense afany de lucre que compten amb la implicació del voluntariat.
En aquestes darreres setmanes i mesos s’han fet públics tres informes referents al Tercer Sector Social de Catalunya: el Panoràmic 2015 (www.elpanoramic.org), l’Anuari d’ocupació 2016 (www.laconfederacio.org), i el Baròmetre 2016 (www.tercersector.cat).

En aquest moment només voldria destacar un parell d’aspectes rellevants d’aquests estudis: en primer lloc, la importància que tenen les entitats del Tercer Sector en el desenvolupament de projectes socials en el nostre país. Lluny de treure protagonisme i responsabilitat a la gestió social que ha de desenvolupar l’administració pública, les entitats socials gestionen serveis d'atenció a les persones amb clara vocació de servei públic, i la gestió indirecta no implica en cap cas una renúncia a la titularitat pública del mateix. Es tracta de sumar esforços per a donar una millor resposta. En tot cas, tal com indica en Joan Segarra en el seu article “Remunicipalització de serveis?”, publicat a El Periòdico el passat 20 de maig de 2016, “el Tercer Sector Social defensa un determinat model de col·laboració pública i social en la provisió d'aquests tipus de serveis. Un model que es desenvolupi des de la no lucrativitat i des d'una perspectiva d'inversió social, buscant en tot moment l'eficiència dels recursos públics destinats a aquesta tipologia de serveis; i revertint-ne l'impacte i els beneficis en els mateixos serveis, col·lectius i comunitat”. Per tant, el treball en xarxa coordinat entre l’Administració pública i el Tercer Sector és molt rellevant per a dur a la pràctica qualsevol política social.

El segon aspecte a destacar és la importància de la col·laboració i implicació del voluntariat en els projectes socials. A Catalunya hi ha una gran tradició de compromís cívic i social de la ciutadania. En aquests moments, tenim prop de 350.000 persones que, voluntàriament i de manera completament altruista, dediquen els seus coneixements, la seva expertesa personal i professional, els seus esforços, les seves hores... a fer un acompanyament personalitzat de qualitat, a estar al costat de les persones que més pateixen, a motivar i estimular des del dia a dia, a potenciar les capacitats de persones que es perceben com “inútils”... sempre de manera coordinada i formant equip amb els professionals remunerats de les entitats. Milers d’hores de dedicació diàries arreu del territori, realitzant tasques que és impossible que puguin realitzar professionals en la seva feina. Per tant, són agents actius que contribueixen decisivament a fer realitat una societat més cohesionada, més activa, més compromesa i més lluitadora per a superar situacions adverses. Encara hi ha moltes persones que no acaben d’entendre als voluntaris ni acaben de valorar la importància del seu compromís. El que sí és cert, és que si els milers de voluntaris del nostre país, un sol dia deixessin de fer la seva feina simultàniament, possiblement la cohesió i el desenvolupament social de la nostra societat del segle XXI trontollaria. Encara hi ha molt per fer i per a seguir construint.