La pobresa energètica. L’amiga pobra de les campanyes polítiques

La pobresa energètica forma part del discurs polític de qualsevol campanya electoral. Tot i que som a l’inici d'una, de ben segur serà tema del qual es parlarà. Però què hi ha al darrera? La idea és molt bona: l’objectiu de combatre la pobresa energètica és poder donar cobertura a situacions vulnerables que no puguin assumir el cost dels subministraments.

Però què és una situació vulnerable? La Llei 24/2015 és una norma derogada en part pel Tribunal Constitucional però estableix que una persona és vulnerable si es troba dins dels barems econòmics establerts a tal fi.

Una persona sola pot accedir a aquestes ajudes si es troba que els seus ingressos són 2 vegades inferiors a l'IRSC (Índex de la Renda Social a Catalunya que estableix cada any el govern). Fem algunes reflexions al respecte: És el mateix cobrar 2 vegades IRSC (1138,20€) una persona que, per exemple no té cap despesa d’habitatge? Si es tracta d’una família, el barem s’estableix en 2’5 vegades el IRSC (1422€). És el mateix una família que estigui composta per 3 membres, que aquelles que tenen una unitat familiar bastant superior? Recordem que molta pobresa es troba continguda perquè els pares, avis, sogres han acollit a la seva família a casa i viuen tots de les pensions d’aquests. És més, plantegem que si es tracta d’un objectiu concret que és donar cobertura a situacions de fragilitat econòmica, cal que un tècnic de Serveis Socials hagi de fer la valoració simplement econòmica?

Aquesta llei tracta de poder tenir present que tota persona que tingui una situació econòmica per sota el barem pot accedir a un informe de pobresa energètica, per la qual cosa no haurà de pagar els consums de subministraments bàsics.

Si realment es tracta d’una llei que protegeix a les persones, no hauria de ser un dret pel qual la persona que justifiqui la situació econòmica pugui demanar a la empresa subministradora la seva pobresa energètica? I sinó és així, caldria valorar si hi ha altres aspectes necessaris a tenir en compte: protegir situacions de pobresa a persones que no accepten fer canvis per la millora de la seva situació? Aquest aspecte entra en ocasions en contradicció en el nostre fer social. La nostra tasca és treballar amb persones els canvis cap la promoció de la persona per tal de sortir d’una pobresa que afavoreixen iniciatives com aquesta en què únicament es contempla la part econòmica?

Què és el que està succeït en realitat?

De ben segur, els tècnics socials tenen sobre la taula situacions en què famílies que no es troben pagant els subministres, reben periòdicament el rebut de la companyia reclamant el deute contret, al punt que s’estan derivant aquests deutes a gabinets privats d’advocats per iniciar un procediment de rescabalament del deute. I quina és la resposta de l’administració? Doncs legalment no hi ha empara, tot dependrà que és decideixi judicialment. Les empreses poden iniciar el procés donat que encara la Generalitat no ha creat cap Fons de Garantia Solidària ni tampoc ha obert convocatòria per tal que les empreses puguin demanar els deutes contrets de les famílies vulnerables...
Què passarà? Serem capaços com a societat de superar aquest escull? o deixarem al “libre albedrío” a les famílies per tal que elles o l’administració local, que és la més propera al ciutadà, els solucioni la papereta??

L’inici de la pobresa energètica va començar amb mal peu i no acabem de redreçar el tema: un punt de començament va ser la treva hivernal, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional, posteriorment i per la participació ciutadana i de associacions i col·legis professionals es va aprovar una lLP (iniciativa legislativa popular) que va culminar amb l’aprovació de la Llei 24/2015, la qual en part es troba derogada judicialment.

Ara ens trobem a l’espera d’una nova llei que solucionarà tots els entrebancs anteriors... això passa per fer les lleis des del despatx i no a peu de carrer...