El compromís del treball social en l’experiència de Carme Garriga amb el poble gitano

A propòsit del llibre Treball social amb gitanos, recentment publicat pel Col·legi de Treball Social (TSCAT), vull recordar la tasca de Carme Garriga Boadella, exemple de compromís personal i professional en la defensa, el desenvolupament i la promoció del poble gitano des dels mateixos gitanos i gitanes.

L’obra és un exponent de com una generació de professionals del treball social va entendre i practicar la seva professió: a peu de carrer, trepitjant fang per aquells barris quan calia, amb un compromís i una entrega que no mirava hores ni regatejava dedicació. Crec que això, precisament, va definir també l’activitat professional principal de la Carme Garriga des del 1966 fins el 2014, tota una vida professional amb els gitanos.

Treballà sempre per facilitar un coneixement rigorós de la realitat concreta, de les formes de vida dels gitanos. A tal fi, dirigí estudis i publicà articles i llibres que donaven a conèixer les necessitats i les expectatives de la població gitana, amb la qual va arribar a conviure durant alguns anys a Madrid i a Catalunya. Ho va fer des d’un treball de camp sistemàtic, realitzat amb un tacte, una empatia i una intuïció extraordinaris. La seva trajectòria va ser la pròpia d’una treballadora social compromesa amb el coneixement, la transformació i la millora efectiva de la vida quotidiana dels gitanos amb els que treballava.

Va ser sempre respectuosa i exigent en les relacions entre la població gitana i la no gitana en els molts municipis què va actuar, promovent un treball comunitari que facilitava la convivència i procurava l’harmonia entre persones i grups molt diferents. Realitzà programes d’intervenció social amb població gitana en col·laboració amb molts ajuntaments de Catalunya i de la resta d’Espanya, i amb professionals vinculats als serveis socials de moltes administracions locals. La Guia de la Mediació Intercultural amb població gitana és un eloqüent testimoni de la manera com treballava. En l’obra editada pel TSCAT es poden conèixer alguns d’aquests programes i la valoració, feta pels propis gitanos, dels seus resultats.

A la Carme Garriga li preocupà sempre la situació i les condicions de vida de la població gitana, preferentment de la més vulnerable i necessitada. Va ser així, des del brutal trasllat dels gitanos del Somorrostro a Sant Roc (Badalona) el 1966, que es vincularia per sempre a la sort i el futur dels gitanos. Va exercir el seu treball vetllant pel respecte a la cultura dels gitanos, de la qual era molt bona coneixedora, i facilitant el diàleg entre veïns, gitanos i paios, i de tots ells amb les administracions, en situacions comunitàries complexes i, molt sovint, de conflicte social. Acostumava a dir que treballar bé amb els gitanos es fer-ho en el marc de la comunitat en què viuen i amb la resta de conciutadans.

Per a ella el treball social tenia, eminentment, una dimensió pràctica, i es nodria i fonamentava en les aportacions teòriques de les ciències socials. Entenia la professió com una intervenció intencionada, amb objectius ben determinats: racional, ben fonamentada i organitzada, amb els recursos necessaris per assolir els objectius en el marc dels serveis socials, l’Estat del benestar i les polítiques socials.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article