Nova interpretació del Tribunal Suprem en relació a les prestacions a favor dels pares i els discapacitats ingressats en un centre

Sentència molt recent, però d’importantíssima transcendència la del Tribunal Suprem d’aquest passat 28 de juny, la sentència de la Sala Social amb número 568/2016. El Tribunal Suprem aborda una qüestió polèmica i dicta resolució de cassació per unificar la doctrina. És a dir, dicta sentència per fixar el criteri que s’ha de seguir a partir d’ara a la vista de l’existència de sentències prèvies i contradictòries dels Tribunals Superiors de Justícia (les màximes instàncies judicials en el sí de la comunitat autònoma).

L’origen del cas es situa a Cantàbria, on una mare va sol·licitar cobrar una prestació per tenir cura del seu fill afectat per una malaltia greu i la mútua responsable del pagament li va denegar la prestació perquè el fill estava escolaritzat en un centre especial on rebia atenció i cura.

La sentència considera que es compleixen els requisits legals per rebre la prestació perquè, malgrat quer el fill vagi a un col·legi i estigui assistit allà, continua necessitant de la cura directe, continuada i permanent de la mare.
El Suprem entra de ple en un cas que, prèviament, havia estat denegat sistemàticament amb una interpretació restrictiva de la normativa d’aplicació. I ho fa en detall fixant com a nous criteris uns plantejaments que caldrà tenir en compte a partir d’ara.

En primer lloc, perquè assenyala que en el plantejament de la Llei General de la Seguretat Social no es fixa que cuidar directa, continua i permanent al fill no vol dir haver-lo de tenir 24 hores al dia. En segon lloc, perquè pel que fa al requisit relatiu a la reducció de jornada almenys en un 50%, afirma que “suposa que el sol·licitant del subsidi no dedicarà la totalitat del seu temps a la cura del fill, ja que una part d’aquest temps el dedica a la realització de la seva feina”. En tercer lloc, perquè clarifica que el fet que el nen vagi a un centre especial no suposa que, donada la gravetat de les seves limitacions, quan aquest està al domicili, no continuï necessitant l’atenció i cura de la seva mare. En quart lloc, perquè fixa que no està previst que l’escolarització sigui causa d’extinció de la prestació; fins al punt, de considerar impensable que per més severes que siguin les limitacions, la persona no vagi a cap tipus d’escolarització, tractament o centre especial. I, finalment i en cinquè lloc, pels antecedents del cas: les limitacions del fill van suposar que la mare ja hagués sol·licitant una excedència per cuidar del fill i, ara, finalitzada aquesta, no li queda més remei que demanar la reducció de jornada.

No és menor el pronunciament del Suprem, ni l’enfocament que fa, punt per punt, en aquesta qüestió. Caldrà estar atents a partir d’ara que aquest nou criteri es porti a la pràctica i, en cas contrari, no dubtar en recorre a la via judicial.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article