Amb una sabata i una espardenya: el finançament de les empreses socials

La meitat de les empreses socials espanyoles no disposen del finançament que necessiten per a constituir-se i créixer, segons la Comissió Europea. La major part del finançament l’obtenen amb fons propis, i sobretot, amb els famosos 'family, fools and friends' que ens han ensenyat a les escoles de negocis. D’aquí que ens trobem amb allò que hem sentit tantes vegades “és que hem començat amb una sabata i una espardenya…”. Té un immens valor la voluntat de les persones que malgrat la manca de suport i de finançament, busquen de totes maneres arrencar el seu projecte, convençuts de la millora social que generaran. Amb sabates, espardenyes, xiruques o xancletes, això és el que menys els importa.

Però el calçat acaba sent important i ens permet crear projectes amb unes donades condicions. I, sobretot, evitar patiments i situacions difícils. Per crear empreses que neixin i creixin amb salut calen sobretot tres coses: la primera és tenir voluntat d’emprendre i un projecte, la segona és tenir acompanyament en gestió empresarial i d’experts en el propi sector del negoci i la tercera és accedir a finançament adequat al moment en què es troba l’empresa.

En aquest text ens centrarem en la tercera necessitat, la de finançament. En els darrers anys, s’han creat nombrosos instruments financers per a l’economia social, molts d’ells s’han creat després del 2011. Malgrat això, la quantitat de fons disponibles encara és insuficient pel nombre de projectes que es creen. A banda de la quantitat, hi ha algunes altres dificultats més relacionades amb les necessitats de finançament concretes de les empreses socials.

En primer lloc, no disposem d’una definició oficial de l’empresa social, ni d’un marc legal, ni d’un sistema d’acreditació. Això fa que molts dels instruments de finançament estan enfocats a l’economia social i no a l’empresa social. Per tant, els recursos disponibles són per a un ventall molt més ampli d’empreses amb realitats diferents.

En segon lloc, hi ha poc suport financer d’institucions públiques. En moltes ocasions, les empreses socials o el tercer sector en general és considerat com d’alt risc pel sistema financer ordinari. La manca d’inversió privada fa que en molts països de l’entorn europeu es desenvolupin sistemes públics de finançament, a vegades gestionats per una organització sense ànim de lucre privada. Tenim bons exemples com la línia per a economia social de l’Institut Català de Finances, Bizkaia Seed Capital (creada al 2014) o Sicoop (en aquests moments en fase de desinversió). Però és insuficient pel potencial de demanda existent.

En tercer lloc, manquen inversions que ofereixin productes de capital risc que s’adeqüin a la situació de l’empresa. Una empresa que està en els seus inicis pot necessitar un finançament de baixa quantitat per poder fer les primeres proves en el mercat i així ajustar el seu producte o servei abans de llançar-se a una activitat més massiva. Aquestes proves són de gran importància i massa sovint no es fan. Es comença amb un volum de ventes ja intermedi i després es van rectificant els errors de l’arrencada. Existeix el capital llavor que justament permet aquestes proves, aquesta dedicació a la planificació abans d’arrencar. Quan ja està en funcionament, l’empresa necessitarà invertir en maquinària, finançar despeses que encara no pot cobrir amb la seva facturació, necessitarà capital per a l’arrencada, d’import més elevat i amb carència. D’aquí a uns anys, la mateixa empresa pot necessitar créixer i invertir, però no podrà recuperar la inversió fins al cap d’un temps. Pot necessitar invertir una quantitat relativament gran, superior del que li permet el seu volum de beneficis. Per a aquests casos, necessitaríem un capital creixement, d’imports elevats, amb una carència llarga. No existeixen en aquests moments suficients instruments financers que ofereixin una cartera d’inversions complexa i completa com aquesta. En tots els moments, a més a més, l’empresa necessita assessorament que el capital risc aportaria.

Així doncs, perquè creiem que cal desenvolupar el sector de les empreses socials i volem que els projectes puguin portar el calçat més adequat a cada moment vital, esperem que es desenvolupin instruments financers que responguin a les necessitats dels projectes. Nosaltres hi estarem treballant, juntament amb els que ja ho estan fent, i esperem trobar-nos amb molts de vosaltres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Julio Martinez Barcelona
1.
Llàstima que aquesta aportació de la Laia es publiqui en vacances en què encara moltes de les possibles persones interessades pel seu contingut estan mirant l'horitzó, a veure-les venir. No perdem les esperances que, a poc a poc, vagi entrant el seny i la racionabilitat per, un cop passats els sufocacions polítics del pre-tardor, vagi augmentant els partidaris del desenvolupament i sostenibilitat de les empreses socials que, com bé assenyales, ni són totes les que estan ni estan tots els que són.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article