Construint des d'una ètica social

En els darrers anys, la ciutadania està força desencantada amb els polítics del nostre país degut, fonamentalment, a la manca de compliment de les promeses electorals i al predomini dels interessos personals i del propi partit, que han fet augmentar els casos de corrupció i d’enriquiment personal. Sota l’aparença de que el polític és un servidor del ciutadà, s’aprofita de la seva situació per a enganyar-nos i omplir-se la butxaca.

El més preocupant de tot no és que hi hagi algun polític corrupte, com hi ha en altres llocs, sinó que aquesta situació s’ha generalitzat de tal manera que s’ha assumit amb certa normalitat i s’està imposant el lema que qui no roba i no s’embutxaca diners és que és "tonto". De fet, l’Estat espanyol encapçala el rànking europeu de nivell de corrupció.

Doncs resulta que encara quedem alguns “tontos” que creiem en la honradesa personal i col·lectiva, en la construcció d’una societat més justa i igualitària on les persones amb menys recursos o altres capacitats tenen els mateixos drets que qualsevol altra ciutadà, i que seguim creient en el servei als ciutadans com una exigència de coresponsabilitat perquè les persones estan per sobre de tot.

Afortunadament, els ciutadans inconformistes amb tota aquesta situació estan aixecant la veu i s’estan mobilitzant per a construir una nova manera de fer política des d’abaix. Encara que, de vegades, es viu la impotència a l’hora d’incidir de manera més ràpida i directa, la política que neix des de la ciutadania té consistència a més llarg termini perquè està fonamentada en uns valors col·lectius i en una ètica social que vol lluitar pels drets individuals i grupals en la construcció d’una nova societat on cada persona pugui ocupar el seu espai i tingui un paper important. Per posar un exemple, les noves lleis que s’estan aprovant per a lluitar contra els desnonaments i la pobresa energètica en són un bon exemple. De fet, a Catalunya, per molt que 12 persones d’un Tribunal Constitucional ubicades a 650 km de distància tombin una llei aprovada al nostre Parlament, la pressió ciutadana i de les entitats està aconseguint que els nostres representants polítics segueixin aprovant noves propostes per a posar-se al costat de les persones més desvalgudes.

Amb tot això estem demostrant que no ens resignem a acceptar la corrupció i la prevaricació com una normalitat. Aquesta situació ens indigna, ens remou i ens posa en moviment cap a la construcció d’una societat on les persones estan al centre, on les lleis han d’estar al servei de les persones, i on l’ètica personal i col·lectiva està sempre present per a bastir un nou model social.