Parlem de l’assetjament escolar

Tot just arrenca un nou curs escolar, que tant centres educatius, famílies com nens i nenes, nois i noies, es preparen per afrontar-ho, per retrobar-se amb els seus/seves companys/es, cal que tot vagi bé. Però potser per alguns no serà el millor moment, serà tornar a l'infern, trobar-se amb els seus assetjadors, amb insults, amenaces, agressions...

Segons l'Estudi Cisneros sobre Violència i Acoso Escolar a l'Estat Espanyol, un de cada quatre alumnes de primària a batxillerat és víctima d'assetjament escolar, i d'aquests, tres de cada quatre casos es perllonguen en el temps: habitualment durant mesos.

Segons un altre informe: 'Yo a eso no juego' de Save the Children adverteix que un de cada nou estudiants ha patit assetjament en els últims dos mesos. El fenomen està augmentant a l'Estat Espanyol i se sospita que a les aules podria haver 64.000 assetjadors i 39.000 ciber-assetjadors reconeguts, que admetrien haver assetjat a companys en els últims mesos. El 50% de la població escolar ha presenciat un acte de violència verbal o física en l'entorn educatiu. Estem parlant d'unes dades amb una tendència a l’alça que s'estan instaurant en el sí de l’ambient escolar.

La Fundació ANAR (Ayuda a Niños y Adolescentes en Riesgo) assenyala també una dada preocupant: els casos d'assetjament ha augmentat un 75% en l'últim any i s'ha duplicat des del 2009. Al 2015 es van rebre 25.000 trucades de menors o pares desesperats per situacions d’assetjament. Un 70% dels joves que truquen el patien diàriament i un 34% reconeixia no haver-ho explicat a la seva família.

Són dades preocupants i de les quals no se'n fa ressò. Això es va poder comprovar quan al juny d'aquest any es va voler retransmetre 'Proyecto Bullying', un programa que en parlava després d'un any d'investigació, i que la Fiscalia de Menors de Madrid va impedir la seva emissió-publicació de les dades.

La pregunta a fer-nos és: Què està passant a les nostres aules i perquè s'amaga des dels mateixos centres educatius? Perquè moltes famílies no acaben fent la denúncia davant un jutjat? Què es fa des de la justícia amb les persones que assetgen quan són menors de 14 anys i no són imputables?

Estem parlant d'un problema molt greu que algunes vegades acaba en tragèdia. Els menors assetjats no ho expliquen al centre educatiu ni a la família i, davant l'assetjament i la impossibilitat d’explicar-ho, fan intents autolítics i pot acabar, malauradament, en suïcidi.

Els centres educatius tenen en el seu projecte educatiu l'àrea de l'educació en valors socials i cívics (aprendre a ser i a pensar; aprendre a actuar de manera autònoma i coherent; aprendre a conviure i aprendre a ser ciutadans responsables en un món global). L’objectiu és donar elements als alumnes perquè siguin capaços de viure plenament, de manera responsable i amb felicitat, i perquè puguin contribuir al benestar dels qui els envolten. I pel que fa a nivell familiar, els valors actuals de comunicació i confiança amb els nostres fills i filles.

Llavors per què l'assetjament escolar està augmentat de la manera que ho està fent? Per què els assetjats no poden explicar-ho i acaben fent accions que a vegades acaben amb la seva vida?

Els centres educatius no volen donar una mala imatge i amaguen el que succeeix entre els seus murs; sospitem que es treballa el problema que es dóna dins del mateix centre o, tot i que sigui fora, és entre els seus alumnes; no es treballa amb els assetjadors i les famílies d'aquests; i, el pitjor de tot, no acompanyen als pares dels menors assetjats, que arriben angoixats i sense saber què fer.

Hi ha un fet important: hi ha uns pares sense saber el què han de fer, que davant de com es troben els seus fills i filles, no fan la denúncia i així eviten el trauma de passar per reviure l’assetjament i l’enfrontament de fer-ho públic, qüestió que pot quedar i queda enquistada en el si del noi/a assetjat/a dificultant entre altres, les seves relacions amb els seus iguals i davant de situacions d’enfrontament.

Des de la justícia tenim menors que no es poden imputar penalment: els menors de 14 anys. Això vol dir que són menys responsables dels seus actes? Però, tot i que no són imputables, existeix un equip especialitzat per atendre situacions de menors que cometen delictes. Però, per tal que es pugui treballar amb ells/elles, es necessita una denúncia, uns pares que reconeguin els fets que ha fet els seu/seva fill i filla i que facin l'acompanyament a tot aquest procés. Aquesta acció delictiva es treballa amb els menors preventivament? Quin és el missatge que s’està transmeten a aquests, i a la societat?

Tenim les eines, tant des dels centres educatius, família com de justícia, per iniciar una aturada a aquest fet tant greu. Des dels centres educatius, duent a terme els seu projecte educatiu de centre i projectes per treballar el la prevenció de l’assetjament i el treball posterior d’acompanyament i suport en situacions donades; les famílies en treballar més la comunicació i confiança, així com denunciar el fet, tot acompanyant al seu fill/a al llarg del temps; i, tenint la denúncia des de justícia juvenil, fent responsable a les famílies dels assetjadors per tal de poder treballar el problema amb els/les menors, ja que potser alguns d'aquests poden haver estat també assetjats anteriorment.

Els agents socials tenim la tasca de no oblidar i de col·laborar amb els centres educatius, treballar la necessitat de treballar aquesta problemàtica, ja des de la prevenció; acompanyar a les famílies de les víctimes per tal de poder seguir un procés de denúncia i de reparació a la víctima; i a les famílies dels assetjadors, treballar el reconeixement del dany fet i la necessitat de treballar en el menor la seva responsabilitat i reconeixement.

Cada un de nosaltres som responsables de que aquestes dades comencin a disminuir, no podem oblidar que cada any hi ha alguna víctima mortal a causa d'aquesta problemàtica.