Combatre la gerontofòbia

És clar que cada persona és un món i, per tant, no podem generalitzar sobre les característiques de l’ancianitat. La forma de ser, de sentir, de viure de la persona gran, té molt a veure amb la formació rebuda, amb el seu nivell cultural, amb l'ambient en el qual ha viscut, amb el nivell econòmic, la salut, la fe i, sobretot, depèn molt de les relacions emocionals que gaudeixi durant la tercera edat.

Una de les paraules que se'm clava quan penso en vellesa és ‘PÈRDUA’. Pèrdua de salut, pèrdua d'esperança, pèrdua d'amistats, pèrdua de motius per seguir vivint, pèrdua d'objectius, pèrdua de l’escalfor familiar que va donar sentit a la vida, pèrdua d'il·lusions, pèrdua d'esperança.

L’1 d'octubre se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran i, com a treballador social que acompanyo diàriament persones grans, considero que cal tenir en compte aquest sentiment de pèrdua per tal de que es pugui anar transformant en guanys. No podem caure en l’anomenat ageism, o gerontofòbia, un terme que s’utilitza per definir un procés d’estereotípia i discriminació sistemàtica de les persones grans pel fet de ser-ho.

Autors com Butler afirmen que l’ageism influencia la conducta de les seves víctimes. Les persones grans tendeixen a adoptar definicions negatives sobre la vellesa i a perpetuar una varietat d’estereotips que es dirigeixen contra ells mateixos, reforçant així les creences socials. Això implicaria que les creences i els estereotips negatius podrien funcionar com un cercle viciós. És a dir, que les atribucions de les persones grans com improductives, dependents, menys intel·ligents i naturalment amb manca de salut, contribuirien activament a racionalitzar les pràctiques discriminatòries cap a ells en diferents camps de la vida, la qual cosa podria perjudicar també la seva autoestima i salut física i mental.

Des d’el Centre d’Assistència Primària (CAP) de Nova Lloreda de la ciutat de Badalona, i de manera coordinada amb el Casal de Gent Gran de la zona, fem una aposta pel cafè-tertúlia. Un espai creat amb i per les persones grans del barri. Un lloc on tenen l’oportunitat de dir la seva, d'expressar-se lliurament sense barreres ni obstacles. Al cafè-tertúlia es treballa l’autonomia i l’autoestima de les persones grans i es vetlla per la seva salut física i mental. És un espai mensual dirigit per ells, on s’autoorganitzen i ens demanen col·laboració als professionals quan els cal.

Quan volen parlar temes relacionats amb la salut que requereixen d’experts que contrastin les seves opinions, demanen la participació dels professionals. Durant els debats no hi falta el cafè i alguna cosa per acompanyar-lo. L’espai és viu, actiu i participatiu. El 2016 han decidit parlar de l’organització del sistema sanitari i han abordat qüestions com la medicina alternativa, l’alimentació i la gestió de les emocions, focus de dues sessions perquè han identificat que molts d’ells arrosseguen sentiments de culpa.

Durant aquest curs continuarem lluitant contra l’ageism i esperem aconseguir que les persones grans se sentin cada vegada més orgulloses de ser-ho. Cal potenciar també que els homes s’apropin a aquest espai, ja que ho fan molt menys que les dones. Els homes grans també necessiten espais de reflexió i debat, i com deia Sòfocles: “Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint”.