Seqüeles de la crisi, recessió o temps difícils

Diuen que portem força temps de recuperació de l'activitat econòmica i laboral. Ens mostren unes xifres del PIB i de l'ocupació en procés de creixement. Però això no es nota en les persones que ocupen una determinada franja de la societat, diguem-ne a la part baixa de la piràmide.

Hi ha un munt de llars (diuen unes 700.000) a tot el país que no tenen cap tipus d'ingrès. Per causes diverses, aquest col·lectiu de vegades és un grup invisible per una bona part de la societat. Crec que tenim l'obligació de fer-los visibles per tal de poder actuar. Visibles als nostres ulls però també a les nostres consciencies i sobretot en les dels que ens governen ja que disposen de moltes de les eines per posar-hi remei.

El drama que afecta al col.lectiu dels invisibles no és només econòmic sinó que afecta greument la seva dignitat i la seva autoestima. La composició d’aquest grup és molt variada: des d'autònoms i petits empresaris que han anat a la ruïna, treballadors i treballadores per compte d'altri i els immigrants i refugiats, que, molts d'ells, formen part del col.lectiu més desafavorit.

També cal tenir en compte que els que tenen un lloc de treball han perdut molts punts de la seva renda i no sembla que aquesta situació millori, al menys de forma immediata. Escoltem alguns economistes que diuen que s'està instal·lant una economia «low cost» i que cal lluitar per tal de que no es consolidi.

També veiem notícies esperançadores en forma de programes d'ocupació, ajuts a la formació incentivats per les administracions, entitats d'ajut al tercer sector com l'impuls a la contractació de persones desafavorides en forma de programa, construint ponts entre les empreses i les entitats socials, incentivat per una entitat bancària, augment dels pressupostos de Generalitat i Ajuntament de Barcelona per lluitar contra la pobresa etc. però això no és suficient.

I nosaltres, podem fer-hi alguna cosa? Hem de fer-ho segons les nostres possibilitats. En primer lloc pressionar als que ens governen, encara que estiguin en funcions, vencent quests sentiment d'impotència que ens ha anat guanyant. Els missatges, encoberts, que ens arriben ens conviden a resignar-nos, a acceptar: «les coses son així... accepteu-ho».

Instem el govern a que realment vetllin pels drets humans (he llegit que no s'ha renovat la Carta Social Europea, que han signat altres països comunitaris), document que permetria afinar més l'acompliment dels drets humans.

Intentem no omplir-nos de «bona consciència» i justificar la situació dels més febles dient que «no hi podem fer res». Donem oportunitats, en la mesura que estigui a les nostres mans, a les persones dels col·lectius més desafavorits.

Un altre element important és que practiquem i exigim als polítics una ètica que permeti jugar net i que freni i elimini les pràctiques corruptes, fraudulentes, inadequades... Hem d'eliminar la doble moral, allò que en diuen «postureo», bonisme etc. L´ètica ens diu que la persona està per sobre de tot, que tots som responsables dels altres sense rebre res a canvi.

Practiquem una ètica que ens digui que no s'ha de donar als altres el que ens sobre sinó que cal repartir i que ens plantegem si hem de renunciar a alguna cosa per tal de que les altres persones puguin veure. Siguem coherents abolint la «doble moral», tant a l´ús i vetllem per tal de que  els altres no la practiquin. Tant de bo que la pobresa personal no es converteixi en una pobresa estructural i es faci més grossa la distància a l’ accés a bens i serveis. Mobilitzem-nos activament, amb diàleg, debat, idees, construïm ponts i fem tot el possible per fer caure les barreres.