Més dones polítiques, si us plau

Malgrat la igualtat d’oportunitats entre dones i homes ja fa anys que està assolida sobre el paper i les lleis, les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones encara són moltes i en molts sectors. Totes elles són greus, però especialment preocupant és el desaprofitament del talent, la visió i la manera de fer de les dones en els llocs de decisió política. Que la meitat de la població no estigui ben representada en els llocs de decisió i transformació de la societat és una pèrdua de riquesa, i també un falta de democràcia i justícia, un llast per al nostre sistema.

Les inquietuds i preocupacions de tota la ciutadania no hi són als hemicicles. Malgrat que en els darrers deu anys s’ha doblat a nivell mundial la participació de dones en els parlaments, la seva representació encara és massa minsa: només el 22% dels escons parlamentaris d’arreu del món estan ocupats dones. A Catalunya, tenim un 38,5% de diputades al Parlament, però no és un percentatge que vagi en augment, ha disminuït, la legislatura del 2010-12 el percentatge va arribar al 43%. Pel que fa als governs municipals tenim un 35,2% de regidores, i nombre baixíssim d’alcaldesses: un 18,4%.

Calen polítiques familiars i coresponsabilitat efectiva dels homes amb les tasques de cura, doncs una de les causes d’aquesta desigualtat és el paper social assignat tradicionalment a les dones, i la tensió entre la vida familiar i la vida pública. Tots i totes hem de poder conciliar la dedicació personal, familiar, laboral i comunitària. La sobrecàrrega de feina de les dones produeix que les seves veus s’escoltin menys d’allò que seria de justícia i de dret.

Aplicar polítiques que permetin superar els estereotips de gènere, avançar cap a la igualtat efectiva, i aconseguir la presència equilibrada de dones en els partits polítics, en el mercat de treball, en les associacions i també en les institucions, són requisits imprescindibles per portar al debat públic allò que realment ocupa i preocupa les dones i a tothom. Un exemple el tenim amb la violència masclista, que no s’ha afrontat socialment fins que les dones polítiques l’han visibilitzada i posat en el lloc que li correspon com a problemàtica social de primer ordre, i no com un assumpte de fets aïllats i particulars.

I no només estem parlant dels temes dels quals s’ocupa la política, també estem parlant d’una manera de fer diferent. Les trajectòries de les dones i les seves experiències vitals afavoreixen maneres de fer diferents respecte de les que hi ha hagut tradicionalment. El diàleg i la cooperació són valors que elles dominen i ara són especialment valuosos per sumar, construir i crear. El desplegament de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes és l’eina que ens ha de permetre assolir les transformacions culturals que ens han de dur a la construcció de l’horitzó que albirem: una Catalunya avançada gràcies a l’equitat de gènere.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article