Començar en això de l’Educació Social

Fer els primers passos a qualsevol professió no és gens fàcil. Els primers dies al centre on més he practicat l’ofici tot eren indicacions, consignes i aspectes a tenir en compte de tots i cadascuna de les persones que hi vivien al recurs residencial. Literalment semblava impossible de recordar-ho i tenir-ho en compte tot plegat.

Però tot allò era el que menys m’amoïnava tenint en compte que havia de: conèixer nous companys de feina amb molta més experiència que jo, provar-me a mi mateix com a educador, mirar de gestionar desenes d’emocions, evitar costums d’altres llocs on hagués treballat, saber-me posicionar davant “el conflicte”, situar-me en la distància “òptima”, saber acompanyar processos de canvis, establir sinèrgies amb l’entorn i potenciar l’empoderament en les persones. Semblava massa complicat.

Encara que tinguem alguns anys d’experiència, ni tothom ens situem a la mateixa distància, ni tampoc sabem gestionar les emocions de la mateixa manera o tampoc no sabem encara on és el punt ideal en el que posicionar-se davant “el conflicte”. Una altra cosa és que no sapiguem reconèixer públicament les dificultats que a hores d’ara encara trobem. Tot plegat estarà bé tenir-ho en compte a l’hora de mirar els nous educadors o educadores socials.

Aquests dies que ja hem iniciat els diferents cursos a les diferents facultats tenim a classe centenars de futurs i futures professionals amb unes ganes desenfrenades de començar les seves pràctiques d’Educació Social. Hi ha qui és impacient, hi ha qui és prudent, alguns espontanis i d’altres molt més tranquil·les, però totes comparteixen les enormes ganes d’aprendre i de poder tenir l’experiència de la simulació de la pràctica professional.

Els que els acompanyem en aquest procés som privilegiats de poder veure tota aquesta experiència que sens dubte ens porta a recordar totes les preguntes que ens fèiem sobre la nostra professió i sobre nosaltres mateixos. Alhora, aquests estudiants ens fan recordar les preguntes pendents de resposta que encara teníem de fa temps o aquelles qüestions que encara no havíem posat sobre la taula o que hem anat postposant al llarg del temps.

N’estic segur que de les noves generacions sortiran persones que faran canviar moltes coses, els admirarem professionalment en pocs anys i voldrem treballar amb ells.