Malaltia mental i emprenedoria social

La malaltia mental afecta un 25% de la població mundial. El 2020 la malaltia més estesa al món serà la depressió, segons l'OMS. L'informe de L’Observatori de salut de Catalunya afirma que  l'any 2015 el 2,77% de la població de referència assignada va ser atesa en algun CSMA, el que suposa un total de més 169.000 persones. Els menors també pateixen la crisi, uns 60.000 van ser atesos en centres de salut mental infantil i juvenil. Això va suposar un 19% més de vistes respecte a 2008. Els fets són prou alarmants. Amb les estadístiques a la mà, hem de ser conscients que totes i tots nosaltres o algun familiar nostre pot tenir una malaltia mental. Per als professionals dels àmbits socials i de la salut és un dels grans reptes, encara més en un cotext de retallades de servis i prestacions.

Hi ha hagut grans avenços en la inclusió social de les persones amb malaltia mental, gràcies a projectes innovadors com "Parelles artístiques", desenvolupat des d'Osonament a Vic. Osonament és la nova marca de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic, el referent de l’atenció a la salut mental a Osona des de 1978. Osonament, dirigit per Mercè Generó, sempre ha destacat per la seva visió comunitària i inclusiva al servei de les persones amb malaltia mental. Justament el passat 21 d’octubre van inaugurar les seves noves instal·lacions. En aquest projecte un artista i un usuari de salut mental treballen junts en una creació artística que posteriorment es presenta en museus i centres de cultura. Les obres són subhastades posteriorment, per finançar el mateix projecte. És un exemple més de com l'art i la cultura són poderosos camins per al benestar i la inclusió social. La lluita continua, totes i tots, els professionals i els ciutadans en som partícips. Malauradament, la malaltia mental encara està estigmatitzada. Quan parlem d'una persona amb càncer, és un de nosaltres. Quan parlem de malalts mentals, són ells. Com a societat encara som incapaços de veure les potencialitats i fortaleses de les persones amb malaltia mental.

Jo he tingut la sort de treballar amb un grup d'elles des del 2005, en el marc del projecte Jardí Miquel Martí i Pol liderat per Osonament i pel grau de Teràpia Ocupacional de la UVic-UCC, coordinat per Laura Vidaña. En aquest projecte, usuaris d'Osonament van crear i han mantingut des d'aleshores un jardí per a la comunitat universitària i per a tota la ciutadania. Puc dir que he estat testimoni de la seva capacitat de treball i voluntat de servir la comunitat com el que són, ciutadans de ple dret. La vàlua del projecte la demostra el fet que va ser distingit com a "Bona praxi en la lluita contra la pobresa a Europa" l'any 2013 per la Unió Europea. Una de les esferes clau per a la inclusió és la inserció sociolaboral. L'informe de Social.Cat, "La petjada de la crisi econòmica en la salut mental de la població catalana", ens fa conscients de la relació entre atur, precarietat laboral i malaltia mental. La població aturada té el triple de risc de patir un trastorn mental i el doble de consumir antidepressius, ansiolítics... El 2014, el nombre de llars amb tots els membres a l'atur va ser de 327.600, de les quals, 200.000 no percebien cap ingrés. La pobresa, l'atur i la malaltia mental estan directament relacionades. Així ho vaig constatar en la meva tesi doctoral “La paraula i l’acció: lluita contra la pobresa, ciutadania i salut a través de noves praxis universitàries”, on el 80% de les persones amb malaltia mental li atribuïen les condicions de precarietat laboral que havien viscut com a treballadors als escorxadors d’Osona. Per tant, es fonamental abordar de forma decidida els determinants socials de la malaltia mental.

Això ens fa conscients de l'extrema necessitat de crear llocs de treball significatius i ben remunerats. És inacceptable que l'11,7% de la població treballadora estigui en risc de pobresa. La suposada recuperació econòmica actual, tan cloquejada des del govern central, està basada en la pauperització de la classe treballadora. La taxa d'atur de la població general és aproximadament del 25%. Aquesta taxa es dispara al 90% en les persones amb malaltia mental a Catalunya. En canvi, a la Garrotxa és del 0%. Com pot ser? Perquè hi ha una empresa social anomenada la Fageda que crea feina per a aquest col·lectiu. Certament, l'emprenedoria social és una aposta de present i de futur per a la nostra societat. Els emprenedors socials són persones que busquen solucions innovadores als problemes socials, sanitaris i ecològics contemporanis. Des de fa tres anys tinc l'honor de dirigir juntament amb Tàndem Social el Postgrau Internacional en Emprenedoria Social de la UVic-UCC, que aquest mes de gener inicia la seva quarta edició. Entre el professorat hi tenim els líders d'empreses socials més importants. A part de la ja citada La Fageda, tenim empreses socials de referència com Moltacte, un outlet de roba de marca que podem trobar a Manresa i Llagostera, que dona feina a persones amb malaltia mental al sector de la moda.

Des del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC, dirigit per la Dra. Marina Geli,  estem molt orgullosos de col·laborar amb Osonament en la creació d'un nou projecte d'emprenedoria social, anomenat BioArtCafè. Aquest projecte ha estat finançat per l'Obra Social "la Caixa". Com el nom indica, es tracta de la creació d'una cafeteria al nou centre d'Osonament. Un Cafè basat en la cultura Bio, que promou el consum de productes orgànics i locals, i en l'Art, ja que serà un centre de promoció artística. Us esperem ben aviat a la vostra nova cafeteria BioArtCafè d'Osonament.

L’emprenedoria social és un instrument per a la creació d’un treball digne, significatiu i ben remunerat per a les persones. Però el més importat, en un moment con l’actual en que les persones estem al servei de l’economia, és un pas més cap a la creació d’una economia al servei de les persones.