Fred per dins. La realitat de la Maria

A cinc minuts de les dotze de la nit, em trobo sola i tinc fred. Molt. Aquest anorac que em van regalar no m’escalfa prou. Tremolo i no puc fer-hi res. En Joan el meu fill, dorm calentó amb les mantes que varem trobar al “mercadillo” de segona mà, que organitzen les entitats del barri. Demà em tallaran la llum. No he pogut pagar les darreres factures, el Joan necessitava unes ulleres noves.

El dia vint i vuit del mes passat vaig cobrar la meva nòmina de 680 euros. I avui dia dos, dec el banc uns tres cents euros. No deixo de pagar el lloguer -casi quatre cents euros- no sigui que perdi un aixopluc pel meu fill i per a mi. A la feina m’han cridat l’atenció perquè porto un dies refredada i no milloro. Això em fa estar malament, em marejo i només tinc ganes de dormir. Només necessito plorar. A més, les coses se’m compliquen, ens redueixen hores i el proper més no arribaré a poder pagar gaire més.

En Joan s’ha engreixat molt darrerament i a l’escola se’n riuen. La mestra m’ha preguntat si sé com alimentar bé el meu fill. Tinc ganes de contestar-li que sí però no puc comprar-li proteïnes i verdures cada dia. Un plat de pasta o arròs l’omple i no passa gana, però he de callar. Tinc por que els de Serveis Socials vulguin tafanejar i emportar-se el que més estimo.

Ara només necessito que algú m ‘apropi un paracetamol i una abraçada. Algú que em digui «vinga Maria, estic aquí». Però no, estic sola, i a la vida no em varen ensenyar com arreglar el desastre que estic vivint. Sento que no tinc eines per sortir d’aquesta pel·lícula on sóc exclusivament la protagonista. «Com m ‘ho faré per seguir lluitant?» Les forces s ‘acaben i no vull truncar les emocions que en Joan expressa constantment. Vull que sigui un nen feliç, que no pensi en com sobreviurem.

«Con li explicaré que demà l’aigua ja no sortirà calenta i que per veure’ns ho farem amb espelmes?» Aquest any no sé si li colarà que el reis no varen arribar perquè els camells estaven constipats...
Jo també tenia il·lusions, em vaig enamorar i pensava fer una vida fàcil. Ara només estic desesperada.

Vols saber que li passarà demà a la Maria? Apaivaguem la curiositat i esbrinem com fer que les polítiques d’avui en dia, emparin les persones. Construïm un nou assentament de lleis transversals que facin d’aquesta Catalunya un país ple de vides felices.

La Maria, és la representació de moltes famílies monoparentals a Catalunya, i els dies, mesos i anys segueixen el seu curs. Els polítics no han trobat la solució per dignificar les heroïnes anomenades “mames” i els herois dels seus “Joans”. Bé els fills i filles de les famílies monoparentals.

Necessitem que hi hagi un desplegament real de les lleis. Que serveixin perquè les coses siguin menys complicades i que el futur immediat i no tan momentani sigui un camí d’oportunitats. La infància és el pilar de les estructures d’un país futur, les mares i pares són el referent i el centre d ‘aquest nens i nenes, perquè siguin en el futur un joves formats i estimats.

Seguirem treballant, no podem acceptar les xifres de pobresa en la monoparentalitat, o si ho preferiu monomarentalitat.