Podries ser tu qui dormís al carrer


El títol d’aquest text és una de les idees més importants que sent qualsevol persona que s’apropa a la realitat del sensellarisme. Tant els carrers del nostre país com els diferents recursos de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) estan plens de persones que no massa temps enrere mai haguessin pensat que es trobarien en una situació així.

Allò primer que em suggereix aquesta idea és deixar de pensar i de parlar des d’una diferenciació entre “ells/elles” i “nosaltres”. Perquè en realitat poc podrem fer si sempre pensem en les persones que viuen en una situació de sensellarisme com si fossin unes altres. Nosaltres, tal i com hem construït el nostre entorn, som tots. Nosaltres també inclou les persones que dormen al carrer i les que no tenen llar. Diferenciar entre uns i altres és una manera d’excloure que pot portar-nos a pensar que hi ha drets diferents o situacions vitals millors que unes altres.

La XAPSLL continua havent d’insistir en els falsos mites sobre aquesta qüestió com ara la idea de que hi ha gent que vol viure al carrer. Els principals mites i algunes dades ja van generar una noticia en aquest portal fa uns dies, però convindrà continuar recordant-los durant molt temps tenint en compte la força d’algunes opinions esteses a la nostra societat.

També convé recordar que un d’aquests falsos mites és que sempre hi haurà persones que hagin de dormir al carrer. La XAPSLL s’encarrega de recordar-nos que hi ha països a Europa on, amb veritable voluntat dels moltíssims agents que intervenen, s’ha eradicat aquesta situació de persones que dormen al carrer.

En aquest sentit, els darrers anys ha sorgit amb força el model de Housing First proposat per nombroses entitats i també per l’administració. Òbviament hem de treballar sobre la situació actual. Ara bé, presentar aquest model sense que vagi acompanyat de polítiques valentes i realment trencadores amb l’exclusió habitacional només farà que perpetuar al nostre entorn on hi hagi gent que necessiti dels serveis socials per poder tenir casa seva. Això passarà inevitablement per poder limitar els preus dels lloguers i l’especulació amb l’habitatge a la que ens hem acostumat al nostre país. Potser així podríem deixar de pensar que aquest és un paradís dels especuladors amb un dret bàsic com és el de tenir un espai per viure. L’argument de que això passa a la majoria dels països no és cap argument que em convenci. I és que si no som capaços de dominar les circumstàncies que fan que molts ciutadans hagin i hauran de dormir al carrer és que poc poder tenim o no volem desvetllar o enfrontar-nos a qui el té.

Per tant, convido, les administracions especialment, a únicament fer públics passos endavant sobre el sensellarisme si en la mateixa posada en escena també hi ha passos endavant suficients com per posar una data de caducitat al propi Housing First.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article