Sis dies sense dones

Dijous de pont de desembre i pràcticament vint minuts de noticies esportives i més d’una quinzena de noticies no apareix ni una sola dona a la televisió pública catalana. Fa unes quantes setmanes, el futbolista Suárez, va repetir més d’una vegada, davant diferents mitjans de comunicació, que el futbol és una cosa d’homes. Aquestes declaracions força desapercebudes em van fer reprendre unes anotacions que havia començat a fer dies abans capbussat en la sospita de que per la televisió, igual que en la majoria d’espais socials, no hi ha massa lloc per les dones esportistes. Fa unes quantes setmanes però veient que és habitual i pot passar desapercebut, crec que l’anàlisi val la pena de fer-ho públic.

El primer dissabte de setembre em vaig adonar que entre el telenotícies de TV3 migdia i el del vespre hi va haver 20 minuts dedicats a l’esport. Hi van aparèixer fins a nou noticies diferents. Però la noticia amb més temps va ser la de Toni Bou que es proclamava campió del 20é mundial de Trial. Noticia al migdia i al vespre. El nom de Laia Sanz apareix durant 6 segons per citar els seus campionats a la peça del vespre que té una durada de 5 minuts. Al final es citen uns campionats d’esquí aquàtics on a més de les proves masculines hi hauran “salts i figures” femenines on només s’anomena Lluís Noguera.

Dels 1200 segons de noticies esportives d’aquell dia només hi ha 6 segons per citar una dona i sense que la notícia en sí comporti protagonisme per part d’ella. Recomano al lector o lectora que no faci el càlcul del percentatge que suposa.

Al dia següent, diumenge, l’espai d’esports als TN tenia fins a 11 noticies. Just abans dels breus, hi ha la noticia del campionat de 24h de motor i inclou una intervenció de Laia Sanz (de nou) sobre la seva participació a la cursa, però només apareix a la peça de migdia i dins de la noticia sobre les 24h d’automovilisme.

El que sí surt per partida doble és una de les noticies d’interès general que sorgeix de 30 segons de vídeo de Neymar ballant al vestuari de la seva selecció. No he volgut preguntar què valen aquests segons en prime time en un dels programes amb més audiència com pot ser el TN.
Dilluns, dia 5, hi apareixen sis noticies esportives i la cobertura per partida doble de TN és per la noticia sobre el perquè Leo Messi s’ha tenyit el cabell, amb titular inclòs, i sobre perquè finalment no deixa la selecció.

Aquest dia, l’inici de la lliga femenina necessita d’un gol des de mig camp per tenir 15 segons de presència només a un dels TN del dia.

Dimarts, dimecres i dijous, hi trobem fins a quatre peces des de la seu del Barça a New York, sobre Messi, Xavi Hernández (ex-blaugrana) també apareix, així com entrenaments del Barça i l’Espanyol, a més del Nàstic, el Cornellà i el Llagostera, i un tema sobre Laporta. També hi ha lloc per la selecció espanyola, per Handbol i de nou, al matí i al vespre, pel carrer a Cruyff que ja havia estat noticia anteriorment. També hi ha espai pels “homes ocell” i fins i tot per l’arribada a l’aeroport de Suárez.
Durant aquests tres dies tampoc cap dona ha merescut una noticia esportiva.

I al setè dia ressuscitaren les dones i apareix l’àrbitra de futbol, Marta Galego, perquè feia sis dies que havia aturat un partit perquè algú des de la grada va cridar “ves a fregar els plats”. D’aquesta noticia ja feia dies que altres mitjans n’havien parlat perquè havien considerat rellevant i va córrer força per les xarxes socials. Apareix la noticia, però des de la situació viscuda del dramàtic masclisme imperant a molts camps de futbol.

A tocar dels paralímpics qualsevol de les cinc dones participants podria haver estat notícia, no per la seva diversitat funcional, si no per les seves marques i el que suposa la disciplina dels previs a una paraolimpiada. La Melani Bergés, l’Elena Congost, la María del Carmen Paredes, la Immaculada Peñalver, la Josefa Benítez, la Marian Polo, la Sarai Gascón o la Núria Marqués segur que son noticiables.
De fet qualsevol de les dones de l’equip femení que necessita fer un gol des de mig camp per tenir uns segons de noticia serien susceptibles de poder tenir espai televisiu. Uns segons per conèixer quin és l’esforç que suposa estar a la primera divisió i provablement no fer-ho amb un equip totalment professionalitzat i amb necessitat d’inversió econòmica per part de patrocinis.

Potser podríem conèixer de prop una de les jugadores més ràpides de la divisió d’honor, la colomenca Débora García que, a més d’internacional, ja té tres Copes de la Reina i una lliga abans del seu nou fitxatge pel València. Tot plegat ho ha aconseguit mentre hores d’ara estudia la seva segona carrera a la universitat, cosa que no se si és massa comuna entre els que aquesta setmana tenien tants minuts de pantalla.

La invisibilització d’aquesta realitat suposa, com en tota la resta dels àmbits, generar una idea social de que no existeix o que no té importància suficient. La televisió pública podria ser una bona eina justament per fer relats que vagin molt més enllà dels arguments i justificacions discutibles de les audiències.

Aquest només és un repàs a l’atzar del que ha succeït durant una setmana del més de setembre. Si això es repeteix reiteradament l’efecte no cal dir que és demolidor i generador d’una realitat que, simplement, no és real.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Oscar Martinez
3.

Daniel, moltissimes gràcies per la lectura i pels teus comentaris.
Estic d'acord que és necessària la visualització de les coses que passen desapercebudes però que passen i, a més, cada dia...

  • 0
  • 0
Daniel Ortega
2.

Felicitats pel teu article Óscar. Articles com aquest visibilitzen una efímera part del tractament mediàtic que es sobre les dones i que reflecteix l'amplia mirada patriarcal que avui dia, encara és vigent a molts dels nostres àmbits quotidians.

  • 0
  • 0
Daniel Ortega
1.

Felicitats pel teu article Óscar. Articles com aquest visibilitzen una efímera part del tractament mediàtic que es sobre les dones i que reflecteix l'amplia mirada patriarcal que avui dia, encara és vigent a molts dels nostres àmbits quotidians.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article