El parany de les emocions en la recerca de feina

Em comenten alguns companys que la competència emocional torna a estar present en alguns programes de recerca de feina. D’acord amb aquest plantejament, aconseguirien millors resultats d’inserció aquelles persones que interpreten la seva situació de desocupació com un repte o una possible millora.

No es tracta d’una proposta nova. A la dècada del 1920, Elton Mayo va impulsar una lectura de la productivitat des de la perspectiva del control de les emocions i les seves conseqüències en les relacions humanes. Des d’aleshores la competència emocional ha anat generant discursos que provaven de reconciliar els interessos contraposats entre capital i treballadors.

Pensant en aquesta idea de l’ésser emocional em ve al cap el capítol Nosedive (2016) de l’estupenda sèrie Black Mirror. L’acció es situa en un futur immediat on tothom està pendent de la seva imatge en les xarxes socials. En aquesta societat la possibilitat d’accedir a diferents espais socials està condicionada per la valoració que a un li donen. La protagonista vol comprar-se un habitatge en una zona residencial reservada per persones amb una puntuació mínima de 4,5 i ella només en té un 4,2. La cursa per aconseguir una millor puntuació posarà en primer pla la seva relació amb els altres fins a l’extrem que passarà tot el temps preocupada en el domini i control d’ella mateixa per donar resposta a una imatge social ideal. El conflicte social no es donaria tant per la disputa a uns determinats recursos (habitatge o feina) sinó que serien el resultat de la gestió de les pròpies emocions, de factors de la personalitat o de problemes psicològics no resolts.

El perill d’aquesta proposta és que pot afavorir una continuïtat discursiva entre la falta de feina i la qüestió personal. Una proposta on els conflictes en el treball (ara conflictes per al treball) siguin reconceptualitzats com problemes de personalitat.

Faríem bé en no oblidar Richard Sennet quan ens adverteix que vincular les competències professionals i les emocions permet la construcció d’una base que legítima una autoritat moral sobre el desocupat i el culpabilitza. Es a dir, es tracta d’una forma de poder.