Els infants catalans, víctimes de la pobresa energètica

Fa pocs dies vaig arribar a casa meva al vespre, després d’estar apagada la calefacció tot el dia, vaig mirar el termòmetre i marcava 13 graus. Corrent vaig posar la calefacció per a escalfar-me mentre em venia al cap el nom de tants infants que estem acompanyant des de la Fundació Joan Salvador Gavina i que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat i precarietat socioeconòmica. I pensava la gran necessitat i dependència de l’energia que tenim les persones per a poder sobreviure amb unes mínimes condicions de dignitat: l’aigua, imprescindible per a rentar-nos cada dia, per a la dutxa, per a cuinar, per a beure, per a rentar la roba...; la llum, imprescindible per a poder-nos veure les cares quan marxa el sol, per a poder connectar una estufa elèctrica, per a poder fer els deures, per a poder tenir els electrodomèstics endollats (nevera, "minipimer", TV, microones)...; el gas, imprescindible per a la caldera o per a cuinar qualsevol àpat... Totes aquestes són accions que realitzem a diari i, cap d’elles, es tracta d’un privilegi sinó que són molt bàsiques per a la nostra supervivència.

L’accés a l’energia és un dels factors que més influeix en la qualitat de vida de les persones i, especialment, dels infants. És, per tant, un dret bàsic i elemental com el mateix habitatge, no un luxe, i això implica garantir un mínim de subministrament a un preu just. Això que sembla tant evident, en el segle XXI i en un país que es diu desenvolupat com el nostre, no ho és gens. Tots estem veient l’especulació de les companyies energètiques del nostre país, ben subvencionades amb diners públics, que són capaces d’apujar el preu de l’electricitat fins a valors imprevisibles en els moments d’una gran onada de fred. I al Govern espanyol no li cau la cara de vergonya i ho permet sense remordiments i sense escrúpols. On estan les decisions polítiques a favor de la ciutadania amb menys recursos per a cobrir les seves necessitats més bàsiques?

Al llarg de l’any 2016 hem fet un estudi entre les famílies que estem atenent en la nostra Fundació. El resultat és que un 66,19 % estan patint de manera directa la pobresa energètica. Totes elles tenen infants al seu càrrec (moltes d’elles amb diversos menors), la qual cosa ens ha dut a denunciar-ho públicament. Com és possible que cuidem així als nostres infants? És que realment no ens preocupen els nostres conciutadans més innocents, indefensos i desvalguts?

En aquests moments s’està col·locant a moltes famílies socialment vulnerables en la disjuntiva d’haver d’escollir entre comprar menjar, o bé, escalfar la casa o haver d’anar a buscar aigua a la font pública més propera.

Com a resposta a aquesta situació, des de la Fundació Joan Salvador Gavina vam elaborar un pla de xoc per donar resposta a la situació de precarietat a la que es veuen abocades les famílies que s’atenen des de l’entitat. Estem oferint assessorament i orientació a les famílies respecte l’estalvi que poden efectuar en els seus rebuts de subministraments d’aigua, de llum, i de gas, així com detectar possibles deficiències en els seus habitatges: humitats, goteres, mal tancaments a les finestres o manca de vidres, etc. Un grup de voluntaris d’una entitat especialitzada, un cop al mes, s’entrevista amb famílies de la Fundació per a revisar factures i contractes per a informar i fer petites intervencions que poden disminuir la despesa energètica de les famílies.

Estem donant resposta, malgrat sabem que és molt limitada, però creiem que la resposta contundent ha de ser política per a canviar el sistema energètic injust que tenim al nostre país.