Com TMB posa en perill les persones amb baixa visibilitat


Poder dir que el transport públic és accessible no només significa posar algunes rampes en alguns llocs. Significa cuidar tota la cadena d’accessibilitat des de l’entrada fins a la sortida i haver-ho fet des d’un disseny per a totes les persones.

A més, també significa ser sensible a les reclamacions que els propis usuaris poden fer-te respecte aquestes qüestions i resoldre-les de manera real i no només momentàniament i tornar a repetir la mateixa errada al dia següent, sobretot si això posa en perill les persones.

L’Estació de metro de l’Avda. Carrilet fa gairebé dos anys que es denuncia perquè no compleix la definició d’accessible doncs les persones han de demanar permís cada dia de la seva vida, vàries vegades, per entrar i sortir de l’estació. Ni als responsables de TMB ni a la Generalitat els han servit les denúncies a l’Agència Catalana de Consum, al Síndic de Greuges, articles a El Periódico, al Diari de l’Educació, que sortís la noticia vàries vegades a TV de L’Hospitalet ni reunions presencials. L’estació continua en una situació de falsa accessibilitat i algunes persones han d’esperar durant molta estona perquè els donin permís per entrar o sortir cada dia de la seva vida que van a treballar o a escola.

Però avui explicarem un altre cas. Perquè encara hi ha més. Cada dia que plou una mica a la ciutat de Barcelona el metro posa galledes al terra per sufragar les goteres. Al marge de la dubtosa manera de resoldre el problema, us imagineu què significa per una persona cega o amb baixa visibilitat dues galledes plenes d’aigual al final d'unes escales? Mireu la fotografia i penseu en la situació.



Aquesta situació ha estat avisada en diverses ocasions a TMB que molt amablement en alguna ocasió donen l’avís perquè les retirin. Però avui torna a ploure i avui torna a haver-hi possibilitat que hi hagi un accident que ja ha estat alertat en diverses ocasions.

Generar perill al transport públic significa que moltes persones amb diversitat funcional se sentin insegures d’utilitzar un transport que també és seu, però també comporta inseguretat per la resta de persones. Em pregunto si hem d’anar avisant cada dia de la historia que plogui a la ciutat de Barcelona perquè eliminin un perill ja denunciat. L’accessibilitat a vegades només és una qüestió de voluntat i no de recursos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article