Postveritat social


Ja fa uns mesos que el diccionari Oxford va escollir 'post-truth' (postveritat) com la paraula de l’any 2016. L’any 2015 va ser una emoticona, el 2014, 'vape' (de vaporar amb les cigarretes elèctriques); el 2013, selfie; el 2012, 'to GIF' (convertir imatges en un fitxer animat GIF)... des del 2004 la publica el diccionari Oxford, però hi ha altres entitats i organitzacions que trien la seva paraula de l’any. A casa nostra des de fa un temps també es trien de diferent manera els neologismes que han tingut més èxit.

La postveritat segons el diccionari Oxford significa: “Relatiu a o denotant circumstàncies en les quals fets objectius no són tan influents en la formació de l’opinió pública com l’apel·lació a l’emoció i a la creença personal”.

Realment se’m fa una paraula complicada. Primer perquè parteix del concepte veritat, sobre el qual hi ha hagut i hi ha un debat filosòfic inesgotable, però també perquè parla de fets objectius i opinió pública, d’emoció i creença personal.

Per altra banda, potser el terme és relativament nou, però, per posar alguns exemples, al 1895 a França també podia haver estat triada com a paraula de l’any al voltant del cas Dreyfus, o durant els anys de domini nazi per la seva lluita antisemita. I, més a prop, Aznar ho va intentar després dels atemptats de Madrid desviant l’atenció cap a ETA.

En qualsevol cas, ens serveix per tenir una excusa més per reflexionar i preguntar-nos quines postveritats utilitzem en l’àmbit social. El tercer sector és un entorn molt proper a l’emoció i a la creença personal, precisament perquè el nostre eix gira principalment al voltant de les persones i procurem contribuir a desenvolupar un món més just i sostenible. 

Segurament per això treballem en la construcció d’indicadors i eines d’avaluació que ens ajuden a descriure els “fets objectius”, les eines que utilitzem i les fites que ens proposem assolir. En són bons exemples els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. No obstant, com a producció humana, els indicadors són inaliables de les creences i les emocions i pateixen també de l’efecte de l’observador sobre allò que observa. 

Per tot plegat, crec en una postveritat social desitjable que permet contagiar amb emocions positives la creença en un futur on els fets ens facin sentir realitzats com a individus i com a societat, on la fraternitat sigui el nexe entre la llibertat i la igualtat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article