Un article més sobre dones


L’any 2017 està resultant un any molt trist i dur pel que fa a la desigualtat de gènere i malauradament també a la violència que sovint l’acompanya, la violència masclista. Assassinats de dones, a vegades també dels seus fills i filles, titulars de premsa totalment desencertats i hereus d’una mirada “comprensiva” cap a aquest fet o directament androcèntrica (o heteropatriarcal). El malauradament famós “trobada morta” és encara molt present en els mitjans de comunicació i s’accentua encara més quan l’extracció socioeconòmica o fins i tot la reputació professional del agressor estan en joc. En aquests casos la distorsió és encara més visible.

Ara bé, al costat d’aquests fets, els darrers mesos han estat prolífics pel que fa a coneixement, incidència i mobilitzacions. Cada cop tenim accés a més estudis que exemplifiquen la situació de desigualtat que pateixen les dones en pràcticament totes les àrees de la seva vida. Per accedir a una feina, per escollir el seu temps lliure, per formar part de l’esfera pública i política. Discriminades pel fet de ser dones. A qualsevol part del món. I, de manera progressiva, les marxes de dones, les manifestacions i les vagues comencen a ser eines utilitzades per visibilitzar aquesta realitat. Eines per la denúncia.

Tot i així, encara hi ha també persones que, quan es troben amb un programa d’opinió o un article sobre desigualtat de gènere, pensen que es troben davant d’un article més sobre dones. I ho fan amb un cert rictus de cansament, quin tema més pesat aquest de les dones.

Potser ets una d’aquestes persones. Potser creus que sí, que tenim un problema però que tampoc no cal fer un gra massa. Sàpigues que no et trobes sol/a, aquesta és una posició molt compartida actualment. Massa compartida, m’atreviria a dir. Et recomano doncs que no llegeixis aquest article però no marxis sense una reflexió prèvia.

Has de saber que la teva posició davant de la desigualtat de gènere no ens permet avançar, és immobilista i perpetua les diverses situacions que hem esmentat anteriorment. Certament no ho fas tu, no operes des de la violència, no atribueixes salaris en funció del gènere, no promouries cap situació discriminatòria, però tampoc vols aprofundir en les raons estructurals que sostenen la desigualtat. No vols pensar al respecte, et sembla excessiu, exagerat. I per tant, en algun punt, estàs sostenint aquesta realitat. Però pots fer un canvi. Qualsevol revolució comença amb petits canvis. Fes el teu canvi d’avui. Llegeix aquest article.

Parlarem avui del 8 de març, dia de la dona treballadora. Comencem malament, ja que freqüentment s’interpreta treball com a ocupació i la efemèride s’utilitza per parlar de la situació laboral, del sostre de vidre, de la bretxa salarial... I no. Dones treballadores són totes. Aquesta serà la nostra primera consideració avui.

Hem de replantejar la noció de treball integrant també el treball reproductiu i de cura. Aquest treball, que sosté la productivitat, recau pràcticament en la seva totalitat en les dones. Sense reconeixement. Sense polítiques socials que el puguin recolzar i que permetin un repartiment equitatiu dels rols més enllà de l’anomenada conciliació, que sovint s’interpreta com el marc de mesures adreçades a que les dones pugin distribuir de manera més equilibrada el temps destinat a la cura i la criança i el temps destinat al treball remunerat. En aquest sentit, aquesta conciliació acaba justificant la divisió sexual del treball. Ha d’anar molt més enllà, no només en una dimensió operativa sinó també en la dimensió conceptual. No volem parlar de conciliació, volem parlar d’usos del temps equitatius per dones i homes. És aquest el debat que necessitem.

I sí, ara sí, en paral·lel a aquest replantejament del temps domèstic i el repartiment de tasques, reivindiquem el dret al temps lliure, al temps personal i a un marc laboral que vetlli per la no discriminació per raons de gènere. I que vagi més enllà.

Ja fa un any que la Taula del Tercer Sector Social vam presentar el dossier “Feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere”. Senyalàvem que el mercat laboral jugava un rol fonamental en la desigualtat i també en la feminització de la pobresa.

“Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan, s’enfronten a taxes d’atur més elevades; quan troben feina, tenen sous més baixos i ocupacions més precàries; i tot plegat fa que, quan reben pensions contributives, aquestes siguin també, de mitjana, més baixes que no pas les dels homes.” En aquesta línia, el passat 15 de febrer, un estudi de la Generalitat referenciat l’any 2014, destacava també dades en la mateixa direcció aprofundint alhora en la manca de presència de les dones en òrgans de direcció i en posicions de lideratge.

És evident que són molts els reptes i que no els podrem combatre des d’una mirada parcial. Caldrà atendre al marc laboral però caldrà fer-ho des d’una perspectiva que contempli l’accés a recursos materials però també el marc relacional, cultural, social i simbòlic.

Hem arribat al final per avui. Ha estat un petit canvi, i ens espera una revolució.

Gràcies per l’esforç de lectura. No era un article de dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article