Canvis socials, història i periodisme

“La curiositat, el talent per trobar la notícia, l’esperit crític, una certa habilitat literària i la traça per saber comunicar han sigut des de fa segles l’essència del periodisme. Però, amb quines eines? Durant molt de temps les feines lligades a l’ofici d’escriure eren molt més artesanals que avui. Sense pantalles ni cap ajut informàtic per editar els textos, els periodistes de la premsa escrivien a mà o amb màquines, aleshores modernes, però que als anys 30 eren encara molt feixugues i lentes.”

Aquestes paraules encapçalen un dels plafons de l’exposició A propòsit de Josep Maria Planes, oberta a El Casino de Manresa fins al 17 d’abril, en record al periodista manresà assassinat l’any 1936 per pistolers vinculats a l’anarquisme. La recreació simulada d’un escriptori d’època amb les mítiques màquines de tecles sorolloses Underwood i Smith Premier és el petit attrezzo nostàlgic de la mostra. El mobiliari i també un vídeo que es projecta en una altra part de la sala complementen el conjunt de documents recollits pel biògraf de Planes, Jordi Finestres. S’hi exposen diaris, fotos, papers històrics valuosos i alguns llibres. Destaquen sobretot originals de publicacions (El Be Negre, La Publicitat, Imatges). És un recorregut que va des dels inicis periodístics de l’autor homenatjat fins al seu tràgic final amb set trets al cap a la carretera de la Rabassada.

L’exposició, que hem organitzat la Comissió Any Planes i la Universitat de Vic, ens recorda que, sense tants ginys com avui, els periodistes dels anys 30 (i d’abans) per força havien de trepitjar el carrer i parlar amb la gent per accedir a bones fonts d’informació. Així ho va fer Planes per denunciar el pistolerisme urbà, per retratar la Barcelona noctàmbula dels cabarets i del music hall o per escriure crònica política, social i esportiva. També, per trobar idees per fer sàtira o per submergir-se en els ambients literaris-teatrals i de la canallesca més moderna, amb noves maneres d’entendre el reporterisme en capçaleres com Mirador i Imatges. Tot, abans del desastre de la Guerra Civil que portaria 40 anys de ronya franquista.

Sigui amb la ploma i el paper d’ahir o bé amb els dispositius mòbils i aparells virtuals d’avui, el periodisme s’ocupa de narrar els grans canvis socials del país. I, de les convulsions cícliques, sovint contradictòries, de cada moment històric. De vegades, la mirada emocionada del reporter és el testimoni desbordat de l’expressió més sincera: “Impossible de resumir, de vertebrar en una crònica periodística, tot el que han vist els nostres ulls, tot el que ha sentit el nostre cor”, escrivia Planes per relatar el 14 d’abril de 1931 quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana.

La història torna? Divendres Sant es compleixen 86 anys d’aquell dia històric. Les societats canvien? Com ens explicava Planes el seu temps? Quin llegat cultural i mestratge ens deixa? Què diria Planes avui del rumb que segueix Catalunya? Si aneu a Manresa, tindreu més elements per pensar-hi una mica.