Per què les entitats socials necessiten renovar la seva aposta?

Moltes persones alienes als temes vinculats amb l'ocupació no entenen com podem trobar-nos amb programes pensats per al 2017 pendents d'arrencar. Però sí, és així. Encara que sembli estrany, el calendari d'execució d'aquest tipus d'accions no respon a cap lògica: ni de ritme escolar, ni d'anys naturals, ni de seqüència amb l'any anterior, ni de coordinació entre programes...

Cada any, cada programa, sembla començar de nou i això provoca discontinuïtats de tot tipus que afecten no només la coherència del sistema de suport a l'ocupació, sinó inclús la seva credibilitat. Les accions no s'ajusten al moment en què les persones en atur les necessiten. Quan cada acció comença, busca aquelles persones que encaixen amb el perfil. Un cop finalitzada, se n'oblida.

Aquest no és l'únic problema, però és significatiu de les dificultats de planificació d'un sistema de formació i d'inserció que s'hauria d'ajustar a les necessitats del país i no a l'inrevés.

Malgrat tot i de manera paradoxal, cada any, les entitats socials i els seus professionals són capaços de refer la seva il·lusió i tornen a fer néixer cada projecte. Transformen obstacles burocràtics en oportunitats que tenen impacte en les petites realitats de les persones sense feina a qui s'adrecen.

Tot plegat, recorda a la història de Sísif. Personatge de la mitologia grega que va ser condemnat pels déus a realitzar l'activitat absurda de pujar una pedra per una enorme pendent amunt. Abans d'arribar al cim, la pedra sempre rodava cap avall i Sísif havia de tornar a començar de nou. Doncs bé, les entitats socials i els seus professionals, són com Sísif, tornen cada cop a pensar projectes engrescadors, a articular circuits de promoció laborals, a muntar equips humans, a cercar els recursos necessaris i a mobilitzar la il·lusió imprescindible per promoure canvis en les persones.

I cal dir que això no és gens fàcil perquè aquestes propostes, perquè siguin creïbles, han de fer-se des de les condicions i límits en què s'emmarquen. Però al mateix temps, perquè siguin transformadores, han de poder-los superar. Les entitats socials i els seus professionals, igual que Sísif, són institucions amb capacitat de renovar l'aposta per les persones.