Fem ficció! Imaginem un país que no vol acollir persones refugiades

És complicat, però imaginem un país amb un govern que no volgués acollir persones refugiades. Aquest estat formaria part d'un club exclusiu de països rics. Imaginem, a més, que els dos principals diaris de l’estat fessin seguidisme informatiu acrític sobre la situació de les persones refugiades i sobre la política comunicativa governamental. Els podem anomenar, per exemple, El Mundo i El País. Ep! és ficció i difícil d'imaginar, però intentem-ho.

Una trama tan inversemblant necessita un bon guió, ho sabem. Anem per feina.

És important generar suspens en l'audiència, espantar-la, descolocar-la i que s'enganxi. Podem començar creant ambient però sense mostrar massa. És moment de parlar de xifres, de quantitats massives volent arribar a casa nostra. Això sí, deixant clar que voldríem… però no podem. És un caos, no tenim els recursos. Volem, de veritat, però no podem! Són massa, no compartim costums, no parlen la nostra llengua, tenen una altra religió... Un desastre per a la cuna de la civilització!

Les portades dels dos diaris s'omplirien d'eternes discussions sobre la quantitat de persones que podem o no podem acollir. Hem de generar una sensació versemblant d'allau, d’invasió… Imaginem titulars, per exemple, "La UE proposa que a Espanya que acollir el 9% de Refugiats"; "Els països europeus es neguen a acollir 40.000 Refugiats"; "Espanya ha de preparar-se per acollir 15.000 Refugiats més"; "Acord a la UE sobre les quotes de refugiats"...

Per fer-ho més real, de tant en tant, els diaris mostraran les opinions d’organitzacions de drets humans i persones expertes criticant aquestes mesures per inhumanes i bla, bla, bla. Algú dirà que aquestes xifres són ridícules entre els 500 milions de persones vivint en aquest superclub de països. Tindran presència justa per mantenir l'interès de la trama.

Parlar només de xifres pot avorrir i cal iniciar una presentació caòtica de les persones refugiades. Els mitjans han de mostrar caos, molt de caos. Caos als titulars: “Escenes de caos i desesperació a la frontera de l'Est d'Europa”; “Milers d'immigrants forcen la frontera de Macedònia”. I també espectacularitat en les imatges, que agrada molt! Les imatges han de mostrar caos a les fronteres i a les estacions de tren i han de mostrar morts al mar: “La immigració desborda els Governs a la Unió Europea”, és un desafiament, un perill que s'ha d'aturar. STOP immigració!

En aquests capítols de la nostra ficció, les persones refugiades de les primeres informacions s'han transformat en persones migrants. Sembla el mateix, però no ho és. La retòrica fa desaparèixer el dret a la protecció que avala internacionalment les persones refugiades. Si són migrants és una altra cosa... podem oblidar els seus drets. I si els anomenem immigrants o migrants econòmics… ni aigua!

La sèrie va molt bé d'audiència! La gent se la creu, segueix la trama. Els discursos i les imatges contra les persones refugiades funcionen però hem de complicar la trama per evitar que decaigui. Pensem! Un nen de tres anys apareix mort en una platja. I la foto és trending topic a les xarxes i ara tothom s'escandalitza davant l'horror. Una mirada humanitària inunda la societat.

La nostra política comunicativa sembla patir un daltabaix. Els mitjans s'omplen d'històries de vida, misèria i patiment de refugiats. Homes, millor homes. Les dones no interessen com a protagonistes, no venen. Potser alguna mare, històries de nens nascuts a l'odissea del viatge... Emoció i espectacle. La petem, sens dubte! La trama pot allargar-se i podem pensar en una segona temporada.

Passa el temps. Hem utilitzat altres fotos de nens morts a les platges i ja no causen tanta emoció i espectacularitat. A més, hem de recuperar la idea original: són una amenaça. Caldrà endurir el discurs. Potser podem utilitzar la imatge d'un home passant un bebè a una altra persona per sobre de la tanca-frontera i col·locar un gran titular a sota que digui, per exemple, "Cau una xarxa de jihadistes que planejava un atemptat a Espanya". És arriscat però podem aconseguir vincular refugiats i jihadistes.

Aquesta vinculació permet justificar el tancament de fronteres i l'incompliment amb els drets humans i la Convenció de Ginebra i totes aquestes propostes "bonistes". Els mitjans s'omplirien de referències del tipus: "Espanya no permet l'entrada de refugiats fins descartar possibles vincles jihadistes"; "Els jihadistes ‘roben’ dades dels refugiats per colar-se en cases d'acollida"; o "Europa envia policies per buscar jihadistes entre els refugiats". I confirmada així la terrible realitat conforme tota persona refugiada pot ser una terrorrista jihaidista... qui defensarà l’acollida de refugiats?

I fins aquí la ficció!

Sabem quantes persones van ser relocalitzades en territori espanyol en 2015?

19 persones. No comments!*

*L’article pren com a referència l’estudi que els dos investigadors van publicar a l’Informe Anual de SOS Racisme 2016. L’anàlisi dels discursos als mitjans de comunicació es va realitzar durant el 2015. Per aquest motiu, les xifres que se citen són les oficials d’aquell any.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article