Humans massa humans?


Aficionats a l'Arsenal (2016) es mofen d'indigents a Barcelona. Quan les dones es van acostar per demanar almoina van aprofitar l'ocasió per riure's d'elles. Els van dir que havien de fer flexions abans de llançar els diners a terra. Mofant-se d'elles, la humiliació els semblava divertida.

Quina classe d'ésser humà fa això? Un humà molt humà o poc humà? Hem de comprendre què passa i es juga en la vulnerabilitat per provocar aquestes reaccions tan lamentables. Per què aquest maltractament contra la cara més amarga de la vulnerabilitat?

La violència esdevé com a incapacitat per travessar i gestionar la mateixa vulnerabilitat. I el rebuig és una forma de violència sorgida de les profunditats de la por més atroç. La mofa o la burla una manera de rebaixar l'angoixa que ens provoquen determinades situacions de vulnerabilitat extrema. Tots som vulnerables però no tots som igualment danyats, entre altres raons perquè hi ha patiments que importen i altres que no, perquè hi ha dolors silenciats, perquè hi ha reaccions molt lamentables però molt humanes, que no són dels altres, sinó de tots i totes. Vol dir això que una qüestió és el que ens agradaria ser com a humans, l'ideal que planeja en els nostres caps i una altra, molt diferent, és el que realment som.

Sempre que hi ha humanitat hi ha ambigüitat i, per tant, sempre que allò humà fa la seva aparició irromp, a la manera d'una presència inquietant, el més inhumà. No es tracta llavors de negar, a cop d'ideal, la conflictivitat humana sinó de fer-nos càrrec d'ella per la via de l'ètica. El paradís no existeix perquè justament nega el que és humà. Per aquest motiu l'ètica ha de fundar-se, justament, en l'assumpció d'aquesta conflictivitat humana.

No es tracta de fer la maniobra de posar-la en els altres que no considerem iguals per tal de negar-la, sinó més aviat, es tracta d'assumir la nostra ontologia irresoluble. És a dir, assumir que no hi ha una única resposta sobre el que som, ni tan sols sobre el que hauríem de ser. La història està farcida d'exemples, perquè no en tenim cap dubte, les respostes unívoques sobre el que som retornen en forma de violència extrema; i ens atrapen en la nostra pròpia estupidesa (també molt humana).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article