Els nens del President (X): La Setmana de l’Acolliment

La sèrie d’articles “Els nens del President” vol apropar als lectors la realitat de la infància tutelada a Catalunya.

#FemGranlAcolliment | #LAcollimentEnsFaGrans

El Guillem té 8 anys, té una lleu discapacitat i possiblement es passarà els propers 10 vivint en un centre del sistema de protecció a la infància (CRAE). Potser al llarg d’aquest temps passarà per més d’un i més de dos centres. L’Elena en té 13, i ja en porta 3 institucionalitzada. És molt sociable i agraïda. Gaudeix molt estudiant, voldria ser mestra i ensenyar a altres nens totes les coses boniques del món. Tampoc ella no trobarà el caliu d’una llar on poder viure i créixer feliç. L’Arnau, la Clara i la Míriam tenen 4, 7 i 9 anys, i possiblement també s’estaran fins a la majoria d’edat vivint en un CRAE, això és, 14, 11 i 9 anys respectivament.

Catalunya té actualment al voltant de 7000 infants i adolescents tutelats, dels quals gairebé 3000 viuen en centres, molts d’ells en espera d’una família amb qui poder anar a viure. Malgrat la llei és clara al respecte, “Les mesures d’acolliment familiar, sempre que sigui possible, tenen preferència respecte de les que comporten l’internament del menor o la menor en un centre públic o concertat” (LDOIA 14/2010, art. 120.2), la realitat és que bona part d’aquest infants acabaran passant gran part de la seva infància en institucions, degut a la falta de famílies disposades a acollir-los.

Davant d’aquesta realitat, des de fa uns mesos l’actual Govern, a través de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), ha iniciat un seguit d’accions que pretenen, d’una banda, donar a conèixer l’acolliment familiar com la millor mesura de protecció per a l’infant, quan aquest ha de ser separat temporalment de la seva família d’origen i, de l’altra, millorar les condicions de les famílies acollidores, per tal de fer possible que la tasca d’acompanyar i ajudar a créixer a aquests infants sigui el més fàcil possible.

Entre les mesures de promoció, i que inclouen campanyes de publicitat o anuncis en diversos mitjans, es troba la creació de la Setmana de l’Acolliment, que en la seva segona edició convertirà Badalona en la capital de l’Acolliment Familiar (del 29 de maig al 2 de juny). D’altra banda, entre les mesures que busquen millorar l’acompanyament i suport a les famílies, destaquen un increment de les prestacions mitjançant nous complements.

A més, el Govern ha desenvolupat altres mesures i acords, entre les que destaquen bonificacions i exempcions en preus públics i taxes dels estudis de formació professional, exempció de taxes d’ensenyament, dret preferencial en l’elecció del centre d’estudis, farmàcia gratuïta, descomptes d’entre el 15% i el 50% sobre les tarifes dels Albergs de XANASCAT o del programa Vacances en Família, així com preus reduïts en equipaments nacionals escènics, museístics, musicals i esportius.

Cap infant sense una proposta d’acolliment

Bona part dels infants i adolescents que actualment viuen en centres no tenen feta una proposta d’acolliment, i es dona per fet que, per la seva edat o les seves característiques, difícilment es trobarà una família per a ells. Això sovint implica que nens i nenes a partir dels 7 o 8 anys no aniran en família perquè "són massa grans" i "les famílies busquen infants més petits".

Cal que tots els infants tutelats tinguin la seva proposta de mesura d’acolliment, en qualsevol de les seves modalitats. I si bé és cert que serà difícil trobar família per infants de 8, 10 o 12 anys, el que és segur és que serà directament impossible si ni tants sols se’ls en busca una. En aquest sentit, si reivindiquem el dret de viure en família, considerant que és la millor opció pel complet desenvolupament del infant, l’hem de reivindicar per a tots, siguin quines siguin les seves característiques o la seva edat. Així, cal que els professionals de l’àmbit de la protecció canviem la nostra mirada i no oblidem que no hi ha infants de primera i infants de segona, i per tant no hi ha infants "acollibles" i infants "de centre". Les famílies hauran de ser també generoses i no oblidar que, amb 8, 10 o 12 anys segueixen sent nens, i necessiten també algú que els ajudi a créixer en les millors condicions d’estabilitat i d’afecte possibles. Ignorar aquesta premissa implicarà privar a nens com el Guillem, l’Elena, l’Arnau, la Clara o la Míriam d’aquest dret.

No hi ha dubte que aquestes mesures, i d’altres que vindran, ajudaran a promocionar i donar a conèixer l’acolliment familiar com a millor alternativa per a molts d’aquests infants. En aquest sentit, caldrà intensificar els esforços i creure’ns, creure’ns-ho de debò, que tots i cada un d’ells són responsabilitat de tots nosaltres, i que caldrà que entre tots busquem la manera d’estar al seu costat, fent-los presents en la quotidianitat de les nostres vides i, per què no, en la quotidianitat de les nostres llars.

Seràs tu la família que estan esperant?