Passió i estrès en l'educació social

“Treballar dur per quelcom que no ens interessa s’anomena estrès. Treballar dur per quelcom que estimem s’anomena passió”

M’agraden les imatges i les frases que fan pensar. M’agraden les cançons que diuen coses i que t’ajuden a entendre el món i a posar-li emocions. M’agrada la gent que és de veritat. M’agrada viure amb passió, encara que a vegades aquesta es pugui convertir en moments de no arribar a tot. Realment podem arribar-hi? M’agrada observar, reflexionar i deixar-me emportar per la intuïció. M’agrada la meva professió: educador.

I em desagrada que ens segueixin dient monitors, que encara ens preguntin quina és la nostra feina, què és allò que fem (Gràcies Daniel Ortega per la teva aportació, crec que és un excel·lent resum del que hauria de ser la nostra tasca). Em desagrada la queixa instaurada en el sistema, en les institucions i en una feina que ningú ha dit que fos fàcil i que tingués uns horaris increïblement bons (poques feines entrarien en aquesta idea). Cal recordar que treballem amb persones i des de les persones. No fabriquem joguines, ni recuperem peces perdudes. Treballem amb subjectes amb identitats i decisions pròpies als que acompanyem durant un període concret de la seva vida. Subjectes que arriben a les nostres institucions amb històries colpidores, no sempre fàcils d’entendre i que conformen el seu tarannà diari. Subjectes als qui hauríem de mirar de forma incondicional per ajudar-los a tornar-se a veure com el que són: infants, adolescents, adults…

Estimo la meva professió. M’agrada molt i crec que no la canviaria per res. Fer d’educador es treballar amb passió i incondicionalitat cap a l’altre. No entenc aquesta professió sense això. Sense aquesta passió, sense aquest treball dur per quelcom que estimem. La passió és allò que ens fa únics (en tots els aspectes de la vida, la passió és allò que ens diferencia de la mediocritat del comú). És per aquest fet que escric aquestes línies. Entenc que la passió per la nostra professió- EDUCAR- és allò que ens diferencia de la servitud del segle passat en la que estava ancorada la nostra tasca. La passió no pot ser només unes millors condicions laborals (horaris, sou, vacances...) La passió en la nostra feina són els subjectes amb els que treballem, aquells a qui acompanyem durant un temps. La passió és creure en ells, veure allò que els diferencia de la resta d’éssers humans i mostrar-li que existeixen altres possibilitats dins seu, en el si de la seva pròpia història. Si no aconseguim que ho vegin per ells mateixos, tot això es converteix en dolor, etiquetes, patrons de comportament i estrès.

I és quan ens plantem en la queixa constant actual. En la queixa de les institucions, de les paupèrrimes condicions laborals, de les baixes laborals i la poca continuïtat dels equips educatius i dels professionals que hi treballen. És la mirada cap a un altre costat. És la mirada cap al sistema global que ens envolta. Cap al sistema del capital. Creieu que si aconseguim això, millorarem les nostres intervencions i la nostra feina. Que els hi donarem la mirada que ells ens reclama. Realment, creieu què serà així? M’agrada pensar que el nostre mirall professional no són les condicions laborals del professorat. M’agrada pensar que aquest reflex el trobem en les persones que han teoritzat i acompanyat al llarg de la història a subjectes com els que ara tenim. M’agrada pensar que acompanyant amb passió i objectivitat podem aconseguir que els nostres usuaris i usuàries ens recordin com un element més de la seva història de vida. Com una petjada més de la seva posterior resiliència. I si no ho som, com a mínim que ens rememorin en el futur. Però que ens vegin com a professionals que els van mirar amb passió, creient en ells i no en l’estrès provocat per les precàries condicions laborals de les institucions, els diferents estats d’ànims dels subjectes que hi conviuen i en la fixació actual per l’acte, la conducta i no pas per les raons o els perquès els ha provocat.

M’agradaria assenyalar per finalitzar aquest escrit, l’entrada publicada al 2015 en el blog: www.educacionsocialysentidocomun.blogspot.com.es d'en David, educador social de Barcelona, amb el títol 'La carta a un futuro educador' que pot acompanyar i ampliar el significat i el sentit d’aquest escrit.