Més enllà de la burundanga: una mirada feminista

Molt es parla de qui distribueix caramels amb droga a la porta de l'escola, molt es parla de qui et posa una pastilla dins de la beguda perquè no puguis reaccionar i així poder agredir-te sexualment i, últimament, molt es parla de l’home que et bufa a la cara i t'anul·la la voluntat amb la burundanga per violar-te sense que te n’adonis després d'una festa. Tanmateix, malgrat aquestes creences tan esteses, una de les conclusions del 3r informe de l’Observatori Noctàmbul@s és que aquest modus operandi per exercir violència sexual en contextos d’oci nocturn no és tan freqüent, almenys comparat amb molts altres canals d'exercici de violència sexual contra les dones. Perquè, llavors, els mitjans sobredimensionen aquest fenomen?

Aplicar una perspectiva de gènere resulta fonamental per evitar caure en el greu error de minimitzar aquestes agressions o considerar-les “invencions de les dones”. Però d’agressions sexuals n’hi ha cada dia, a totes les festes, a carrers i cases; es donen de múltiples maneres i són una expressió contundent de les desigualtats de gènere. I són molt greus. Tan greus que per a les dones constitueixen un dels principals riscos quan surten de festa.

Agressors desConeguts

D'una banda, sembla que la violència basada en la submissió química concorda més amb la imatge d'agressor malvat, excessiu, cruel, dement. A l'imaginari col·lectiu continua persistint la idea que les agressions sexuals es donen en un carreró fosc i solitari, per part d'un desconegut que assetja de forma premeditada la víctima. Els relats mediàtics contribueixen, així, a la construcció d'aquest prototip d'“home dolent” que actua a l'ombra però que, en canvi, està bastant allunyat de la realitat.

Quantes vegades ens han alertat a les dones que no parlem amb desconeguts o no caminem soles de nit? Quantes altres ens alerten que vigilem les nostres begudes per si ens hi posen alguna cosa a dins? El que mai ens han dit és que aquestes violències s'exerceixen, en la majoria dels casos, per part de coneguts, persones amb qui prèviament s'ha interactuat en una festa, nois amb qui s'han mantingut relacions sexuals consentides prèviament o fins i tot per part de la parella, com ens mostra aquest curtmetratge.

Tampoc no se'ns ha dit que la droga més present en les situacions d'agressió sexual és l'alcohol, habitualment consumit voluntàriament per ambdues parts. La ingesta d'alcohol per part de les noies, i la consegüent dificultat o impossibilitat de reacció o expressió de consentiment, és aprofitada per alguns nois (nois “normals”, “macos”, “col·legues”) per tenir relacions sexuals davant de les quals no s'ha pogut expressar negativa o acceptació. I a això se li diu violació.

A més, cal tenir en compte que la majoria de les violències sexuals que es donen als contextos d’oci nocturn, malgrat no respondre a la imatge de les violències més explícites o visibles (com seria la violació amb submissió química premeditada), tenen a veure amb dinàmiques de relació generalitzades que són la base d'aquestes violències: l'assetjament, la insistència davant una negativa, els tocaments no desitjats a noies o la invasió del seu espai. Aquestes són formes de violència sexual normalitzades, àmpliament tolerades, però igualment importants.

Víctimes de primera i víctimes de segona

Una altra raó que explicaria el fet que tota l'atenció mediàtica es dipositi en les violències sexuals contra dones que han estat drogades té a veure amb la consideració diferencial (desigual) de la gravetat d'aquestes violències. Es tendeix a considerar que la violència més greu és la que s'exerceix contra les dones que no han pogut defensar-se de cap manera en haver estat intoxicades contra la seva voluntat. Sense restar-li ni un xic de gravetat a aquestes violències, cal tenir clar que, com s'explica a l'Informe Noctàmbul@s, “el focus sobre la submissió química ens revela que d'alguna manera a l'imaginari social les dones que són intoxicades són més víctimes que les altres perquè no han pogut negar-se o defensar-se i per això mereixen la nostra indignació i alarma. Aquestes idees incideixen una vegada més en diferenciar entre bones i males dones i apuntalen la responsabilització de les dones en bona part de les agressions sexuals”.

És imprescindible que al testimoni de la víctima, hagi estat o no drogada contra la seva voluntat, o hagi consumit alcohol o altres drogues voluntària o involuntàriament, se li atorgui credibilitat i que la persona agredida rebi cures. Sobretot, és important no qüestionar i/o responsabilitzar les dones de les violències que pateixen.

Sensibilització i apoderament

Finalment, hauríem de preguntar-nos si l'alarmisme és efectiu per a la sensibilització social davant aquest fenomen. Els mitjans tenen el gran potencial de visibilitzar realitats, també de generar el caldo de cultiu perquè les reforcem o les transformem. Per això, davant la por que generen certs relats mediàtics basats en explicar detalls escabrosos dels fets o que sobredimensionen i espectacularitzen el fenomen de la submissió química, apostem per narracions que posin en evidència com es manifesten les desigualtats de gènere, que sensibilitzin, que vagin a l'arrel dels problemes i que fomentin la capacitat de resposta col·lectiva i l'autodefensa de les dones davant aquestes violències.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article