Igualtat laboral, un repte de país

No hi ha res que pugui fer tant per la dignitat de les persones que viure del propi treball. Del fruit del propi esforç. Sense dependre de cap altra persona, ni de cap institució, ni de la benevolència o caritat d’algú.

Per això, la dignitat i la igualtat en l’accés al treball, en les condicions laborals i les remuneracions són la clau de volta d’una societat digna i justa. On tots els ciutadans i ciutadanes tinguem les mateixes oportunitats, els mateixos drets i també els mateixos deures davant la societat.

Les dones cobrem entre un 16% i un 26% menys de salari que els homes. Altres dades a tenir en compte: la gran majoria de persones que treballen a temps parcial (75%) són dones. Aquestes manifesten que no ho fan com a tria, sinó perquè no han trobat altre lloc de treball, o no tenen possibilitat de conciliar els horaris familiars amb els laborals. D’altra banda, durant molt de temps es va atribuir els salaris inferiors a la menor formació de les dones. A hores d’ara, aquest argument ja no serveix. El 60% dels estudiants que surten de les universitats són noies, i els resultats acadèmics de les noies són superiors als dels nois en tots els nivells formatius. Després de molts anys d’avenços incontestables i de clares conquestes de les dones en el món laboral i que cal reconèixer, la bretxa salarial, més gran que mai, és un repte pendent arreu del món.

Com també ho és la manca de dones als llocs de presa de decisions. Als consells d’administració, a les juntes directives, a les conselleries. Malgrat ser majoria les dones que es llicencien a les universitats, a mida que els nivells professionals pugen, les dones van desapareixent. I fins i tot en els àmbits de treball són majoria, però no passen d’un 20% de mitjana en els espais directius. I la manca de dones als espais directius implica la manca d’una mirada de gènere que ajuda a prendre mesures en matèria d’igualtat laboral, beneficiosa tan per a dones com per a homes.

I és igualment preocupant la manca de dones en els àmbits tecnològics i de la societat de la informació, que són els cridats a ser el motor de canvi i innovació del món laboral i del conjunt de la societat.

Els països on aquestes desigualtats són menors són aquells que entenen la cura de les persones dependents com a assumptes comunitaris que assumeix el conjunt de la societat (Luxemburg, Itàlia, Bèlgica, Eslovènia, Suècia..). Són aquells que destinen recursos públics a la cura dels infants, persones grans i dependents, de manera que dones i homes disposin del temps necessari, suficient i igual per destinar a la vida laboral i personal.  També, naturalment, d’una vida amb creixement personal, social, participatiu.

L’assumpció repartida dels treballs no remunerats és la clau de la igualtat d’oportunitats a l’hora d’aconseguir un lloc de treball, però també de la projecció de la carrera professional, de l’oportunitat de formar-se i reciclar-se, d’accedir a millors llocs de treball. Aquest és un camí que ens porta a un món no ideal però sí més just, en el que dones i homes treballen per igual amb un salari igual. Perquè la desigualtat salarial, molt especialment en les escales salarials més baixes, no només situa avui les dones al llindar o dins la precarietat, sinó que les aboca a la pobresa al final de la seva vida.

En aquest moment en què plantem els pilars de la nova societat que volem, treballem ja, des de la cooperació amb empreses, ens locals i sindicats, en els plans d’igualtat a les empreses i les institucions, en la formació de les persones responsables de la gestió dels recursos humans que han d’obrir la porta a la Igualtat. Sense oblidar els serveis públics que necessitem i volem per garantir el dret al treball de totes i tots, en igualtat de condicions salarials i horàries. Per poder crear la riquesa que volem redistribuir, amb la certesa que un paisatge laboral igualitari avui és el millor horitzó de dignitat per demà.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article