No es neix empresària però, malgrat tot, s’arriba a ser-ho


Si has nascut dona tens menys probabilitats de posar en marxa un negoci al llarg de la teva vida. Aquesta afirmació –que sona provocativa- es pot contrastar fàcilment quan es consulta l’enquesta de població activa de treballadors per compte propi: el nombre d’empresaris dobla el d’empresàries. La conclusió ràpida i superficial ens faria pensar que les diferències biològiques entre homes i dones en són l’explicació. Si bé és cert que mai podrem delimitar exactament quina part de les nostres diferències es deuen a l’anatomia i quina a la sociologia, el que sí que podem afirmar és que moltes d’aquestes diferències són construïdes a mesura que la família, l’escola, els amics i els mitjans de comunicació exerceixen la seva influència en nosaltres. Amb poques paraules, les diferències no només són les que ‘vénen de fàbrica’.

D’aquesta manera, allò que podríem anomenar entorn ens va emmotllant a mesura que creixem. Durant els primers cursos de primària, els infants ja han après què és l’adequat en les nenes i què en els nens. Aquesta influència dels estereotips de gènere és subtil, poderosa i penalitza els qui volen sortir d’allò que és prescriptiu. A més, posa les primeres pedres en el despertar de les vocacions professionals i, per tant, en la tria d’estudis.

D’altra banda, la iniciativa privada constitueix la via més directa per accedir al poder econòmic dins el sistema capitalista de lliure mercat. Si al llarg de la història, les dones han quedat al marge de les dinàmiques del poder, no és estrany comprovar que la seva presència entre els càrrecs de responsabilitat de les empreses o dins el col·lectiu de l’empresariat és minoritària. El fet és que la major part dels estudis publicats sobre emprenedoria que adopten la perspectiva de gènere es limiten a comparar les empreses creades pels homes amb les creades per les dones. Aquestes comparacions es realitzen a partir de paràmetres i indicadors basats exclusivament en principis de racionalitat econòmica (dimensió, creixement, beneficis... en definitiva, el que es coneix com acompliment). La norma en emprenedoria és invisiblement masculina, amb la qual cosa les empresàries constitueixen l’excepció.

En comparar les empreses de les dones amb les dels seus contraparts, elles acostumen a aparèixer en inferioritat de condicions. Que aquesta sigui la vara de mesura de l’èxit vàlida segons l’opinió de les empresàries constitueix, per se, un tema d’estudi. A més, cal afegir que les diferències no només són quantitatives sinó també qualitatives: les empreses de dones creixen menys que les creades per homes, guanyen menys, són més petites, predominen en els serveis i són més intensives en mà d’obra que no pas en capital. En resum, la pràctica totalitat dels treballs publicats en aquest tema parteixen de la diferència biològica o sexual entre l’empresariat... i com que el sexe és difícilment modificable, el que l’acadèmia afirma implícitament és que la bretxa de gènere en emprenedoria és natural i irreversible.

L’estudi que un equip d’investigadores de la UVic-UCC i la UB acaba de publicar a l'International Journal of Gender and Entrepreneurship destaca la importància de la identitat de gènere dels individus a l’hora de prendre la decisió de posar en marxa un negoci, i desmenteix que el fet de ser dona o home sigui una variable determinant. La recerca apunta que la figura de l’empresariat és una construcció social. Que més que néixer, l’empresariat es fa, i que aquesta és una ocupació que tradicionalment ha estat vetada a les dones. La prova n’és el fet que no hi ha cap tret de l’estereotip de gènere femení que identifiqui la persona emprenedora. La majoria de les característiques són masculines o andrògines.

En conseqüència, la dona percep que socialment no s’espera d’ella que posi en marxa una empresa. I si malgrat tot contempla la possibilitat de fer-ho, veu que ha de contradir l’estereotip naturalment assignat al seu sexe, és a dir, ha de sortir de la normalitat. Aquesta és una explicació plausible de la bretxa de gènere en la creació d’empreses: les dones no neixen amb menor intenció d’emprendre sinó que és el procés de socialització el que les porta a menors nivells d’autoeficàcia per als negocis.

D’aquí la importància de visibilitzar dones que han creat un negoci, doncs això farà que l’estereotip de gènere de la persona emprenedora s’acosti a trets més inclusius per a elles.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article