Els serveis socials i la dignitat: Us exclusiu dels serveis socials?

La dignitat és una qualitat humana que fa referència a la teoria que diu que l'ésser humà té capacitat per fer canvis a la seva vida amb la pràctica de la seva llibertat individual. La dignitat es vincula a l'autonomia i l'autarquia de l'individu que es governa a si mateix amb rectitud i honestedat. L'escenari en el qual treballen actualment els professionals del treball social és atendre persones, que fins i tot tenint feina, guanyant un sou, no poden fer front al pagament del seu lloguer, les factures de subministraments ni donar cobertura a la seva alimentació. La màxima d'"el treball dignifica", ara per ara no és una realitat. Serà aquest el canvi de paradigma que s'està parlant? Vol dir que llavors la dignitat, des dels serveis socials és un terme ignorat en aquest sentit?

El treball social té com a objectiu establir mitjans per educar les persones amb la finalitat que prenguin consciència d'allò que han de canviar per poder millorar la seva qualitat de vida. Crear xarxes de relació entre els membres d'una comunitat per prevenir situacions de desigualtat i donar cobertura a línies de treball per donar impuls des de dins de la comunitat a la promoció de les persones, per tal que ells mateixos puguin donar resposta a les seves necessitats. La realitat és que avui tenir feina no és garantia de poder viure autònomament. Així, els serveis socials van encaminats a ser únicament tramitadors de recursos econòmics? 

Tot plegat, em fa recordar la lectura d'un fulletó difós d'un Ajuntament, en el qual amb l'objectiu de donar a conèixer els serveis socials del seu municipi als ciutadans, els definia de la següent manera: "Els serveis socials de l'Ajuntament XX tenen com a finalitat contribuir a l'exercici de dret de les persones a viure dignament mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques, relacionades amb la subsistència; i de les necessitats relacionades amb l'autonomia personal". Més endavant el fulletó dona explicacions de com fer aquesta tasca: "Donant accés a ajuts econòmics de suport a la cobertura de necessitats bàsiques de famílies en situació de vulnerabilitat". Recorda més a un principi benèfic, que a un principi de reconeixement de drets d'un Estat social i democràtic tal com es defineix a la nostra Constitució. 

Els serveis socials són un assumpte públic. És a dir, és l'Estat, amb l'organització de les seves administracions públiques qui ha de donar protecció a les persones que en formen part d'aquest. Hem de preguntar-nos: on queda la dignitat de les persones? Hi ha usuaris que només pensen en els serveis socials com si fos un "caixer automàtic" d'on treure diners quan no arriben amb els seus recursos. Sovint expressen la seva frustració tot dient "aquí no me ayudan, no me dan dinero, no sé para que vengo" i per altre cantó les polítiques adreçades a serveis socials posen l'èmfasi en fer accions de caràcter únicament monetari, és a dir, fent polítiques de fer ajuts i més ajuts. On són les polítiques de promoció i de prevenció de la desigualtat i protecció de les persones? 

De moment, sembla més important no donar veu els anomenats pobres a cop de talonari, en comptes de donar eines per afavorir la promoció de la persona i treballar processos pedagògics per afavorir el desenvolupament d'habilitats i la projecció de la seva dignitat. És la dignitat una qualitat de la qual es té cura? O més aviat, és l'excusa per no sentir-nos malament en les praxis professional, per no sentir-nos com a part d'un sistema que amaga la realitat de la pobresa? Ser pobre no agrada a ningú però encara agrada menys als qui governen un país. Una ciutat ha de reconèixer que la pobresa existeix. És per aquesta raó, que es vol "dignificar" al pobre? No fer-ho sentir malament quan rep diners però no facilitant els mitjans per poder tenir una vida digna i poder donar cobertura de manera autònoma a el més bàsic. El malestar del pobre es pot convertir en l'origen de tensions socials que demanen resposta. Potser aquest és el problema. No hi ha respostes.