Les persones grans aprenem?


A la tercera edat hi ha aprenentatge. Tots sabem com ha canviat la demografia en els últims anys perquè envellim més anys, sigui per l’alimentació de més qualitat que la dels nostres avantpassats o sigui per l’avanç de la medicina i pel fet que tots hem après a cuidar-nos més. El cas és que vivim més anys. Molts de nosaltres hem optat per un “envelliment actiu”, posant els recursos per mantenir la salut o si més no, no empitjorar-la, per continuar aprenent, per practicar el voluntariat en diversos àmbits, per mantenir una vida culturalment activa, practicar algun esport o teràpia saludable, etc. L’OMS va dir una frase en relació a aquesta situació social: “S’han afegit anys a la vida, ara hem d’afegir vida als anys”.

Els nous aprenentatges estan vinculats a l’envelliment actiu o amb l'èxit i això suposa que les activitats que es practiquen produeixen un benefici al qui el practica i a la societat.

Polítiques, ofertes, propostes i programes. Per arribar-hi cal fer prevenció, des de molt abans, per la qual cosa són importants les polítiques que s’apliquen en l’àmbit de la prevenció en relació a les malalties, discapacitats, dependències, etc. Cal donar-li una dimensió intergeneracional, començant a fer prevenció molt aviat. També cal una política social i educativa que promogui la formació al llarg de la vida. O sigui vetllar perquè la gent gran tingui les oportunitats necessàries per seguir aprenent. Per tant, les ofertes, propostes i programes que es fan a aquest col·lectiu han de tenir en compte les seves característiques replantejant didàctiques que no ens portin a repetir els models i esquemes propis de les edats joves.

La teoria de les intel·ligències múltiples que estan incorporant molts centres educatius infanto-juvenils i també algunes universitats, té cabuda en el món de la gent gran. A l’hora d’aprendre i de realitzar qualsevol tasca estem fent servir diferents tipus d’aquestes intel·ligències.

En l’aprenentatge de la gent gran no només incideixen factors biològics (pèrdua de neurones, per exemple) sinó les socials i culturals que són fonamentals pel desenvolupament de les persones. Tenir cura d’un mateix, l’interès per seguir descobrint els fets que es van succeint al llarg de la vida i mantenir la curiositat per saber i aprendre són els elements claus per continuar avançant. Un entorn estimulant proporciona condicions positives pel desenvolupament i fa prevenció per l’inevitable deteriorament cognitiu vinculat a la vellesa.

Dels factors cognitius que incideixen en l’aprenentatge, destaquem: les funcions senso-perceptives o sigui les relacionades amb la vista, l’oïda i la psicomotricitat. Si tenim la paciència d’acceptar que es necessita més temps per fer les coses i utilitzar els recursos tecnològics (audiòfons, lupes, etc.) podem anar superant les deficiències en aquest àmbit, pròpies de l’edat.

Un altre factor és la memòria. No hi ha un altre secret que fer-la servir per no perdre-la. Aquesta pèrdua espanta molt perquè s’associa a malalties degeneratives com l’Alzheimer. Tenim moltes activitats a l’abast, com els tallers de memòria, la lectura, el càlcul, els passatemps, a més de les tasques del dia a dia: comptabilitat domèstica, gestions, llistes de compres, etc.

La intel·ligència, com a capacitat d’aplicar habilitats intel·lectuals a noves situacions, amb l’edat disminueix: l’adaptació a les novetats costa i és molt lenta encara que hi hagi voluntat. Podem dir a aquesta capacitat “intel·ligència fluida”. Ara bé, la capacitat per aplicar i recordar el que ja s’havia après, és més fàcil, fins i tot pot augmentar amb l’edat. Va molt vinculada a les experiències passades.

Considerant la perspectiva de les intel·ligències múltiples podem destacar la capacitat de resoldre problemes i aquí podem dir que és més fàcil fer-ho en problemes coneguts que en situacions completament noves i desconegudes.

La motivació és fonamental per aprendre. Els factors no cognitius estan vinculats a la motivació i a la personalitat, per exemple hi ha una diferència entre els que diuen que els hi “pesen els anys” i els que viuen amb noves il·lusions i projectes.

Podem superar dificultats per processar noves informacions, relacionades amb l’atenció, aprenentatge i memòria incorporant nous elements actitudinals: activitat en comptes de passivitat, alliberar-se de l’ansietat, treballant tècniques que afavoreixin l’exercici mental com ara llegir cada dia, aprendre alguna cosa nova interessant, jocs que facin pensar i recordar, evitar l’aïllament, afavorir el diàleg i les relacions amb els altres. En resum tenir una actitud positiva amb un mateix i amb els altres. Amb aquestes condicions l’aprenentatge és possible i fructífer.

Calen unes condicions determinades. L’aprenentatge de la gent gran s’ha de realitzar amb unes condicions que afavoreixin el seu èxit, com per exemple l’aprenentatge actiu, no només memorístic, ja que l’activitat potencia el bon resultat. Cal relacionar-lo amb realitats externes similars. És més important l’experiència, el lligam amb la vida que la memorització. Cal respectar els ritmes i els temps, ja que la gent gran necessita més temps i més tranquil·litat.

Fer una bona selecció de programes i tasques. Ja que si la temàtica no té interès es produeix avorriment o un estrès innecessari. No hem d’oblidar que l’objectiu no és una preparació o actualització pel món laboral sinó arribar a tenir major satisfacció, autoestima, qualitat de vida i utilitat pels altres i la societat.

Algunes universitats ofereixen cursos universitaris per a gent gran, tot i que encara es fa servir majoritàriament el model de classe magistral, també ofereixen sortides, tallers, etc. Destaquem els que s’ofereixen en centres cívics, casals, etc. promoguts pels ajuntaments. Però penso que encara no són suficients, sobretot en municipis de pocs habitants, una altra cosa són les ciutats i municipis grans on cal fer oferta o ampliar-la.

El projecte Aules Universitàries té una connotació intergeneracional, podent-hi participar totes les persones majors d’edat. És un model enriquidor per tal d’animar els participants a incorporar-se a la vida comunitària, fer promoció cultural i fomentar l’enriquiment i desenvolupament continuat de les persones. També, per a molts alumnes, serveix per poder realitzar aquella “assignatura pendent” que no va ser possible accedir-hi de joves a causa de les circumstàncies personals i a l’entrada prematura al món laboral amb poques possibilitats de formació.

Cal no oblidar que, els educadors i professors de la gent gran, han de treballar per tal que aquest col·lectiu esdevingui agent i protagonista del seu desenvolupament, generant processos de participació, creant espais per la comunicació de grups i d’individus, ja que un dels problemes de la gent gran és la soledat i la incomunicació.

Compartim unes paraules de Paulo Freire: “Ningú és vell només perquè va néixer fa molt de temps. Som vells o joves en funció de com entenem el món i de la disponibilitat amb la que ens dediquem a saber, amb curiositat. La conquesta del saber mai cansa i el seu descobriment mai ens deixa passius i insatisfets.”

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article