Ignorant la Síndrome de Down


Jo procuro fer les coses com els altres. Em pot fer mal l’esquena, em poden petar els genolls o els colzes, tenir mal de cap o em puc marejar com qualsevol altre. Què hi pinta la Síndrome de Down aquí? Doncs res!

Em considero una persona com qualsevol altre. Tinc els meus amics i surto amb ells els caps de setmana. També faig la reunió del viatge d’estiu per decidir on anem de vacances, i faig un club gastronòmic, com pot fer qualsevol altre. Visc de forma independent amb la meva dona. A més, em vaig casar amb ella i he pogut fer la meva pròpia família, amb el dret a decidir amb qui vull viure. Les persones sense la Síndrome de Down poden fer les seves pròpies vides més fàcilment que jo. Es poden casar i viuen de forma independent. I nosaltres, per què no? Perquè tenim la Síndrome de Down? És just?

Jo ja sé què és tenir la Síndrome de Down. Per mi, tenir-la vol dir limitacions i discriminacions, i sobretot, sobreprotecció. I el més preocupant, que ens excloguin i no ens acceptin com som. Si som com som és perquè hem nascut així. Per mi, la Síndrome de Down és simplement un cromosoma de més, i podem fer les coses com els altres. Per això, visc com si no tingués la Síndrome de Down. Fa uns anys vaig decidir ignorar-la per poder fer les mateixes coses que fan els altres.

No estem malalts

Quan vaig decidir ignorar-la era perquè no es tingués una mala imatge de nosaltres, i perquè en l’època que jo vaig néixer, la Síndrome de Down estava molt mal vista per la societat. Fa uns anys, si tu neixes amb la Síndrome de Down t’excloïen dels llocs, t’assenyalaven i et censuraven. Avui dia, tenir la Síndrome de Down és sinònim de malaltia, d’estar patint cada dos per tres o ser discriminat pel sol fet de tenir-la, com ho demostren els darrers episodis al pub de Lleida on es va prohibir l’entrada a un grup de joves amb Síndrome de Down o l’anul·lació d’una reserva en un hotel de Vinaròs a un grup d’oci de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Tot això et fa pensar que la decisió d’ignorar la Síndrome de Down era la millor solució que vaig trobar perquè em tractin com els altres. La societat ens ha de tractar amb respecte i quan se’ns diu que estem malalts o estem patint, no ens estant respectant tal i com som.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

sonia badalona
1.

Hola Andy, m'ha agradat molt el teu article i et dono la raó. Tots tenim els nostres drets i per més que els demés no vulguin respectar, s'ho haurán de fer mirar. Nosaltres em de procurar fer la nostra vida tal cual arriba.
Una abraçada.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article