Masclisme i adolescència, dues idees que no haurien d'anar juntes


Un dels pensaments que detectem que està guanyant presència en persones adultes o en professorat als instituts és que “els adolescents d'ara són més masclistes que abans”. De fet és un idea que constantment se'ns posa sobre la taula quan parlem amb mares, pares i professionals de l'educació. Aquesta és una qüestió que ens genera contradiccions i posicionaments diversos que cal comentar.

La mirada de gènere

Per valorar el masclisme en l'adolescència hem d'entendre-ho en primer lloc com un conflicte a escala social, sistèmic, de model. En termes de gènere vivim en un heteropatriarcat que sustenta el sistema socioeconòmic capitalista i que regeix la majoria de normes de comportament que hem de seguir les persones des del moment que naixem i ens diuen que tenim penis o vagina.

En segon lloc, masclisme n'hi ha sempre a la nostra societat, en la nostra construcció com a persones i en el com ens relacionem amb les altres persones. I això succeeix en les diferents etapes de la nostra vida i en totes les escales (jo, jo i tu, el grup, l'escola, etc.) i en totes les esferes (economia, estat, religió, mitjans de comunicació, família, grup d'iguals, etc.).

En tercer lloc, el masclisme és dinàmic, sap adaptar-se als temps i s'expressa de diferents formes. Això va configurant també la percepció i l'anàlisi sobre la seva articulació. Abans no vèiem coses que ara veiem i al revés.

Per tant, potser seria més acurat preguntar-nos: com funciona el masclisme a l'adolescència?

El masclisme funciona reproduint els estereotips de sexe, gènere i desig. En el sexe seria entendre que quan naixem només existeixen homes i dones. En el gènere que si neixes home has de comportar-te de forma masculina, si neixes dona de forma femenina i, en el desig, és entendre que totes les persones som heterosexuals per norma. Totes les persones que se salten aquestes normes socials, reben diferents formes de violència.

L'etapa de l'adolescència és un moment fonamental per a la interiorització d'aquestes normes socials basades en els estereotips masclistes. És quan comencem a adonar-nos que la forma diferencial que aprenem nenes i nens, passa a ser desigual. És a dir, és un moment crucial on ens adonem que a la nostra societat ser noia té unes conseqüències diferents a ser noi, i que, aquestes conseqüències es basen en relacions de poder masclistes. Això com es tradueix en el dia a dia en els instituts?

La visualització d'algunes formes de masclisme

Una manera fàcil d'entendre la reproducció d'aquests estereotips que generen comportaments masclistes és visualitzant-ho en expressions concretes d'ús quotidià als instituts. Els insults i els usos que tenen, en aquest cas, ens poden servir d'ajuda per entendre d'una forma explícita com funcionen aquestes desigualtats. Bàsicament i resumint, podem ordenar quatre formes de violències de gènere que són importants treballar.

La violència de gènere dirigida a les noies a través dels insults de puta, guarra, zorra, etc. L'ús d'aquest insult ens parla de la limitació de la llibertat sexual de les noies i de les conseqüències que pateixen les dones quan reben algun tipus d'agressió de caràcter sexual. En aquest sentit és important relacionar-ho amb el funcionament del masclisme a través de la culpabilització de les dones quan són agredides i de la limitació de la llibertat de les mateixes en els espais públics.

També relacionat amb aquesta idea podem treballar l'educació sexual diferencial que estan aprenent nois i noies: des d'un esbiaixat aprenentatge basat en el tabú, a través d'un model de sexualitat falocèntrica i coitocèntrica, fins a una repressió de la sexualitat per a les noies com agent passiu i una sobrevaloració de la sexualitat activa, expansiva i dominant cap als nois. A més, generalment succeeix des d'un paradigma heterosexual.

Els insults dirigits al constant judici del cos de les noies: grossa, plana, lletja, fideu, etc. Aquests ens serveixen per parlar sobre com el masclisme opera a través de les pressions corporals i estètiques, regulant l'autoestima de la dona mitjançant la valoració de ser una persona "follable per un altre home". Podem identificar-ho fàcilment amb la cosificació del cos de la dona i més consegüents amb l'anorèxia, la bulímia, les autolesions o els suïcidis.

Amb els nois treballem sobretot el tema de l'homofòbia exterioritzat i interioritzada. Els insults de gai, marica, nenaza, etc. estan a l'orde del dia. No solament com a forma de maltractar als nois gais, sinó també com a forma de relacionar uns comportaments amb ser gai i les discriminacions que comporten. És una limitació de la llibertat d'expressió i de gestió de les emocions que representen debilitat i vulnerabilitat. Poden generar conseqüències com la resolució dels problemes a través de la violència o les conductes de risc com a demostracions de masculinitat. Les taxes tan elevades de suïcidis d'homes, de morts per baralles i l'assetjament per causa homofòbica són alguns dels efectes d'aquestes formes de masclisme cap als nois.

Finalment, la violència de gènere en l'àmbit de la parella i en les relacions afectivo-sexuals. En aquest tema no parlem tant dels insults, sinó del funcionament del model heteropatriarcal basat en la reproducció dels estereotips de gènere en la parella i en els mites de l'amor romàntic. Són suficientment conegudes les conseqüències tan greus que porta aquest tema com són la quantitat de dones assassinades en mans de les seves parelles o exparelles cada any.

La mirada educativa

Per acabar i tornar a la idea principal de l'article, és important ressaltar que una mirada educativa i de prevenció de les violències de gènere, hauria d'anar més dirigida a preguntar-nos quines condicions i oportunitats estem donant a les persones en adolescència i sobre quin model socioeconòmic estem treballant, començant pel sistema educatiu que els oferim. Per altra banda, hauríem de tractar a les persones en adolescència com a persones amb agència, que tenen opinió, que poden entendre i elaborar discursos propis i que, en moltes ocasions, són persones que tenen més a ensenyar-nos elles a nosaltres, que nosaltres a elles.

Evidentment detectem quantitat d'actituds i comportaments masclistes entre la població en adolescència abans, durant i fora dels tallers, però tanmateix no creiem que ho sigui més o menys que en els mateixos adults. Coneixem cada dia moltes noies i nois amb formes de relacionar-se menys normatives en termes de gènere que entre els mateixos adults i, de fet, entre les persones en adolescència és més habitual descobrir discursos elaborats, profunds i transformadors que en el mateix professorat que els dóna classe. És més, no és estrany trobar-nos entre part del professorat discursos i actituds més masclistes que entre el mateix alumnat.

Les persones en adolescència són un mirall exagerat de la nostra societat i, com a idea esperançadora, és que segurament les hi serà menys difícil canviar els seus comportaments masclistes que en el cas de les persones en etapa adulta. Que ho fem o no, serà un treball construït conjuntament amb elles i, procurant, si us plau, de no estigmatitzar-les.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article