El GR vital d'un centre residencial


"No pots nedar cap a nou horitzons fins que no tens el coratge de perdre de vista la costa". William Faulkner

Torna a casa. Torna al lloc que va deixar fa quatre anys. Una llar on, en algun moment d'aquest viatge que és viure en un centre residencial, va estar llunyà. O, almenys, va semblar-ho. La vida és un viatge. Són moments, etapes, paisatges, pujades i baixades que, tard o d'hora, formaran part dels nostres records futurs. De quan siguem més grans. No de l'actual present. Aquest present només és una petjada nova en el camí, en el llarg periple que iniciem, un cop entrem en la vida.
Viure és un viatge de gran recorregut on les fites ha aconseguit han de ser clares i flexibles a la vegada.

El fet de viure, en certes ocasions, és una muntanya russa o un parc d'atraccions on se'ns ofereixen un munt d'emocions i experiències. Algunes positives, altres negatives i altres diferents de com l'han sentit els altres. Aquest viatge és només del subjecte que el realitza. Pot fer-ho acompanyat o sol però, sigui com sigui, serà diferent del que faci qualsevol altra persona.

Aquesta individualitat del subjecte l'hem de recordar quan treballem amb persones a qui acompanyem en el seu trajecte vital. És important poder acompanyar des d'aquesta individualitat i no des de la retrospectiva del nostre saber comparatiu i de les etiquetes socials a les quals es cau amb facilitat. Aquest reconeixement individual del subjecte és el que li permetrà gaudir del seu camí, del seu viatge vital i assumir-lo com a seu i no, com a imposició dels altres.

Viure o fer aquest viatge vital en un Centre Residencial o d'Acolliment és un canvi, un desviament en el camí del gran recorregut que estaven realitzant. Un instant, un perdre's, sense saber perquè he arribat fins aquí. Un voler tornar enrere però sense saber com. Són moments d'incomprensió, de ràbia i de frustració. D'intentar confiar en els senyals que trobem allà i ens fan indicacions a seguir. Per què en aquest camí de gran recorregut que és la vida, els educadors que treballem amb les persones som senyals que indiquem o, si ens ho permeten, guies que acompanyen el temps que duri aquest viatge. Guies o senyals que proporcionen experiències, sensacions, emocions al subjecte i que, en la seva llibertat, incorporarà o no al seu futur "porvenir".

Però no som els únics senyals o guies que ens podem trobar en el viatge. Trobem d'altres que hi són també i, que no podem oblidar: els amics, els familiars, les escoles, el/les monitors/es de temps de lleure, els EAIAS i els/les companys/es amb els que conviuen i travessen aquest GR vital que és la vida i el fet d'haver residit en un Centre Residencial o d'Acolliment. I no podem oblidar allò que ens aporten i que ens fa pensar en allò que hem après amb ells/es. I en la importància implícita que: tot viatge és un aprenentatge vital que recordarem demà i que ens dóna la possibilitat de ser persona.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article