Adolescents, drogues i riscos

La consideració de determinades conductes com un problema, és una construcció social i cultural, que sorgeix de criteris polítics i morals. Per aquest motiu, en general, quan es parla de comportaments problemàtics dels adolescents sol aparèixer el concepte de risc fonamentalment associat al consum de drogues.

Generalment, s'entén el risc com la possibilitat que es derivin danys no desitjats d'una determinada acció. Malgrat tot, és habitual obviar que aquesta probabilitat pugui no produir-se, establint una relació directa de causa-efecte i donant per fet que el dany apareixerà inevitablement. Així, es naturalitza una visió del risc com a sinònim de perill que cal combatre, al mateix temps que es construeix un discurs disciplinari que converteix en problema, algunes conductes que desafien la normativitat dominant. Aquesta associació entre risc i perill comporta a més un tancament a tot diàleg possible amb els adolescents.

Els discursos moralitzadors no tenen en compte que hi ha factors estructurals com les desigualtats socials, de classe, de gènere, etc. que imposen determinats comportaments que exerceixen una incidència negativa en la salut de joves i adolescents. Així, es posa en evidència que no són tant les conductes o els consums en si mateixos els que són problemàtics, sinó els contextos i les condicions en els quals es produeixen aquests consums.

En aquest sentit, l'antropòleg Oriol Romaní (2016), estableix una distinció entre els conceptes de comportament de risc i situació de risc. La idea de situació explica millor la importància del context, en el qual el comportament “es nodreix i en el qual actua”.

L'exposició a les conductes de risc (els nivells de consum així ho demostren) no és evitada per disposar d'una major informació. La qüestió essencial és que aquesta no pretengui moralitzar i sigui realista en relació a l'ús de les drogues i els seus efectes, entenent que aquestes pràctiques, solen ser per als adolescents un camí triat per a la integració social en el seu grup d'iguals.

Tenint en compte això, una aproximació al fenomen des d'una posició ètica -que no moral- pot deixar espai a un treball educatiu que tingui en compte la lliure decisió de les persones, entenent que el consum de determinades substàncies pot donar-se des d'una elecció subjectiva, que inclou finalitats de sociabilitat, d'oci, de plaer, etc.

En relació a això, és interessant prendre en compte la influència que els actuals models de consumisme imposen en les conductes. Bauman, a Los retos de la educación en la modernidad líquida, destaca com avui el consumisme es caracteritza no ja per l'acumulació de coses, sinó pel breu gaudi d'aquestes coses. Des d'aquesta visió pot pensar-se d'una altra manera la relació que alguns adolescents estableixen en relació al consum, entre altres coses, de les drogues.

Això no significa de cap manera que es pugui banalitzar la forma de tractar el tema, les drogues no són innòcues i una aproximació a elles requereix d'un necessari aprenentatge. Aquest podrà ser potenciat o no, depenent de la perspectiva des de la qual s'exerceixi la mirada sobre la noció mateixa de risc. Per portar a la pràctica aquesta aproximació, hi ha dues grans perspectives (Rodríguez, 2010). Una és la perspectiva dels danys, aquella que associa les drogues exclusivament als danys i perjudicis que el seu ús generarà, mentre que, en canvi, la perspectiva del guany planteja un equilibri entre danys i beneficis. Aquesta visió, a diferència de la primera, entén que el risc pot ser interpretat de múltiples maneres, ja que cada grup social i cultural, té la seva particular concepció sobre la valoració del risc a partir de la qual definirà els "paràmetres i llindars assumibles i tolerables". Per a la majoria d'adolescents, el principal benefici és ser part del grup i respondre a les seves expectatives, mentre que el principal risc és quedar exclòs del grup per no participar de les mateixes conductes.

Una aproximació educativa al tema de les drogues amb els adolescents, hauria de rebutjar necessàriament la “dimonització” (que s'ha mostrat històricament ineficaç) per incentivar, mitjançant la formació i la informació realista una relació conscient, amb coneixement de causa i lliurement triada o rebutjada, però mai des de la imposició o la prohibició.

Aquí sorgeix una qüestió fonamental, saber escoltar les demandes dels adolescents. A vegades, el fet de posar-se en risc, és una forma de demandar que els prestem una atenció que senten que no tenen, per la qual cosa hauríem de llegir aquestes conductes com un crit en lloc de com una disrupció o una anomalia que ha de ser enfrontada. A la base dels malestars adolescents hi ha una sèrie de problemes en els quals hauríem de centrar la nostra atenció, la qual cosa suposa alhora, qüestionar profundament alguns dels valors de la societat capitalista actual.

Es tractaria, en definitiva, d'establir diàlegs sobre els riscos reals des de la proximitat, perquè no siguin percebuts pels adolescents com un discurs en contra d'ells, sinó amb ells.

-Rodríguez, E. (2010) “Sin riesgos no hay beneficios: una lectura en el contexto de los consumos de drogas” A: Romaní, O. (coord.) Jóvenes y riesgos ¿Unas relaciones ineludibles? Barcelona: Bellaterra.

-Romaní, O. (2016) “Adolescencia, juventud y drogas”. A: Pié, A. (coord.). Adolescencia, juventud y salud mental. Barcelona: UOC.