La participació dels infants en la construcció de la societat

En el funcionament habitual de la nostra societat, estem acostumats a fer coses pels altres, ja sigui a través d’intercanvis comercials o bé des de la gratuïtat, fem un encàrrec a una empresa o botiga i el paguem, o bé oferim els nostres serveis o productes, o bé col·laborem amb altres de manera altruista.

Sovint, però, la persona o entitat que ofereix un servei o un producte el dissenya en funció del que els seus professionals consideren que l’altre necessita. De vegades, es produeix l’èxit i coincideix l’oferta amb la demanda o amb la necessitat del receptor. Però, altres vegades, el que s’imagina que és la necessitat de l’altre no coincideix, en absolut, amb la seva necessitat.

Aquestes qüestions també succeeixen en l’àmbit social i en els serveis prestats, bé per l’administració pública o bé per l’entitat que el presta, ja es tracti d’una entitat mercantil o una organització sense afany de lucre.

Mica a mica hem anat aprenent, i cada vegada més, en les organitzacions sense afany de lucre que s’han anat professionalitzant amb el decurs dels anys, ens hem adonat que no hi ha millor manera d’oferir un servei adient i de qualitat, que preguntant directament a la persona que acompanyem quina és la seva necessitat i la seva demanda. A partir d’aquí, hem encertat millor en la resposta. Per tant, hem fet el pas de fer coses pels altres a fer coses amb els altres, de manera que l’altre ja no és una persona receptora del servei sinó que és el veritable protagonista. Ha deixat de ser un receptor passiu per passar a ser un constructor actiu.

Aquesta mateixa evolució positiva l’hem anat incorporant les entitats que treballem amb els infants i adolescents. Aquests, tenen moltes coses a dir respecte de la seva vida present i futura, i respecte de la societat en la que volen viure i participar. Les seves aportacions, la seva participació, és essencial per a retornar-los-hi els seus drets com infants i menors. Si el que oferim els educadors als infants no respon a les seves necessitats o demandes, no hi haurà manera de construir res junts. Però si entenem que és molt important que els infants puguin parlar, opinar, proposar, debatre i decidir, llavors convertim als infants en els veritables protagonistes de les seves vides i en agents actius en la societat del present i del futur.